Reflexions sobre el model d'assessorament educacional constructiu

En una de les primeres entrades d'aquest blog, concretament en la del 31 de març on s'exposava la fonamentació i els supòsits teòrics del projecte, es va considerar que l'estada de pràctiques i concretament la meva tasca es volia fonamentar en el model d'assessorament educacional constructiu (Martín i Solé, 1990).

Aquest model, que té com a trets bàsics la col·laboració i la corresponsabilització dels diferents agents educatius implicats, em va semblar (i continuar semblant-me) el més adient per dur a terme una intervenció com la que he anat exposant els darrers dies. Ara bé, no s'ha de perdre de vista les dificultats que comporta, i tenir-les presents com a professionals durant aquesta i per qualsevol altra futura intervenció.

L'assessorament educacional constructiu es fomenta en un model col·laboratiu d'intervenció i en la perspectiva constructivista de l'ensenyament - aprenentatge (Coll, 1990). Així doncs, es planteja que el coneixement ha de ser una construcció col·lectiva gràcies a la participació i el diàleg de tots els agents educatius i que només d'aquesta manera es poden atendre a totes les particularitats que esdevenen en el propi context. A partir d'aquesta idea trobem que ja no es veu el currículum com un producte estàtic sinó que el currículum es planteja com un procés (quelcom que considero importantíssim, i més quan hem d'atendre la diversitat d'alumnes present a les nostres aules).

El projecte, a més a més es pot dir que sempre ha partit des d'un punt de vista preventiu. Aquesta afirmació té en consideració el que un dels objectius prioritaris hagi consistit en la introducció de millores pel funcionament del centre, implicant a tota la comunitat educativa per així garantir un ensenyament de qualitat. 

La relació l'equip de treball es fonamenta en la comprensió i el treball conjunt, en la participació, en l'acceptació, en el reconeixement mutu i en la coresponsabilització vers un pla de treball compartit i contextualitzat  per avançar en la zona de desenvolupament institucional del centre.

Fins aleshores, m'he he pogut adonar que és necessari moltes dosis d'empatia i habilitat comunicativa per poder treballar en equip, i en especial en un projecte d'aquest tipus, en que intervenen diferents professionals (psicòloga, mestra, tutora, professionals externs). Cal crear interés i motivació pel projecte i sobretot cal tenir com a premisa que les idees mai són errònies, sinó que són més o menys adequades i sempre millorables. Aquest esperit d'autoavaluació i millora contínua és essencial per poder dur a terme intervencions fonamentades en el model d'assessorament educacional constructiu.

Imprescindible també és l'anàlisi del punt de partida, ja que en ocasions podem creure que tenim feina feta al respecte quan la realitat ens mostra que cal una revisió abans de seguir avançant. En aquest sentit considero que més val no còrrer, i no fer passes en fals.

Pel que fa a les principals dificultats que se'n desprenen d'aquest model d'assessorament, puc dir que:

- Col·laborar en la definició d’un problema és una tasca molt exigent des del punt de vista cognitiu i emocional. Per això, s'ha de treballar i dedicar temps a establir un clima de confiança mitjançant el diàleg per l’anàlisi del cas. Cal, a més a més, conferir un ordre temàtic a les accions i una ordenació jeràrquica segons la seva importància o rellevància com a mètode organitzatiu.

- Es poden crear desconfiances i falta d’implicació si les funcions dels diferents agents educatius no es troben ben definides i amb límits clars. En el meu cas no ha estat així ja que la primera fase d'intervenció s'adreçava específicament a crear un context de col·laboració i així evitar aquesta problemàtica. L'enfoc ha estat el de compartir responsabilitats, crear comprensions conjuntes i també crear un clima d’acceptació on el  treball individual s'enriqueixi des de la planificació en equip. 

- Un altre dels problemes que sólen sorgir és la manca d'inciativa o de independència de l'assessorat. Ara bé, fins al moment, cal dir que a partir d'una bona organització i implicació en el projecte, tots els participants s'han mostrat disposats a aportar el seu granet de sorra d'una manera molt activa.

En aquest cas la relació d'assessora (en pràctiques)  i tutores/ mestres/ equip directiu és simètrica, és a dir fuig d'un enfocament correctiu on la psicòloga o psicopedagoga es responsabilitza de preescriure el que s'ha de fer decidint unilateralment la millor solució al respecte. El meu rol és el de col·laboradora, integrada en el equip de treball, ajudant des del meu punt de vista a que els assessorats tinguin eines per a ser cada cop més autònoms. 

Fonamentació i supòsits teòrics del projecte

Per acabar de posar al dia la feina feta fins al moment no podia pas oblidar-me de comentar quina és la fonamentació i els supòsits teòrics del projecte.

Arribats a aquestes alçades, sembla que es pot entreveure clar quina és la orientació o el model d'intervenció psicopedagògic que estic emprant, tot i així per recomanació de la consultora de l'assignatura us faig una breu descripció.

A més a més us adjunto unes pinzellades sobre què són els Plans Individualitzats i en quina legislació podeu trobar referències.

(*) Per a més informació al respecte podeu anar a la Pàgina PLANS INDIVIDUALITZATS del BLOG

L’elaboració de PI’s, tal i com es recull als diferents documents normatius pel que fa al currículum i organització dels centres educatius, sorgeix com a mesura d’atenció a la diversitat de l’alumnat que presenta unes necessitats educatives específiques.

Es pot elaborar en qualsevol moment de l’escolaritat de l’alumne i en qualsevol etapa en que s’identifiquin dificultats, com una mesura excepcional quan les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i les mesures de reforç hagin estat insuficients.

El PI és actualment una eina en format document que recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que podrà necessitar un determinat alumne en els diferents moments i contextos escolars, i s’anirà adaptant segons el seu progrés.

Actualment és una de les prioritats del Departament d’Ensenyament per garantir l’excel·lència i l’equitat en l’educació escolar, i així es fa constar en la següent legislació:

- Llei 12/2009 del 10 de juliol d'Educació.

- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’ Educació.

- Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.

- Decret 181/2008, dede 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de segon cicle d’educació infantil.

- Ordre EDU 296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

- Ordre EDU 484/2009 del 2 de novembre per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.

- Resolució del 29 de maig de 2009, relatives a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació infantil i primària i d’educació especial, d’educació secundària, dels centres de titularitat privada d’educació infantil i primària i d’educació especial i d’educació secundària per al curs 2009 - 2010.

- Resolució de 15 de juny de 2010 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres de titularitat privada d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2010-2011.

Generalment el desenvolupament del PI s’impulsa des de la CAD i fa responsables de la seva elaboració i seguiment als tutors/es. Tot i així, en la seva elaboració i implementació cal implicar a altres docents que intervenen amb l’alumnat, per aquest motiu no deixa de ser un procés complexe que requereix un equip de treball participatiu i col·laboratiu.

Aquest procés rep l’assessorament de la persona responsable o l’equip d’orientació psicopedagògica del centre, i l’autorització de l’EAP.

Així doncs, la forma més efectiva de dur a terme aquest propòsit serà treballant amb la perspectiva d’un model d’assessorament educacional constructiu (Martín i Solé, 1990), fonamentat en la col·laboració i corresponsabilització dels diferents implicats, generant una relació professional de complementarietat.

L’enfocament teòric que guiarà el projecte serà el paradigma constructivista de l’E-A, i es tindrà especial cura de fonamentar el pla de treball des d’una perspectiva sistèmica.