Els darrers dies d'assistència al centre de pràctiques vaig poder reunir-me amb la tutora del David (P-4) per tal de poder posar per escrit les mesures d'atenció educativa que s'utilitzen amb aquest alumne.
Com ja s'haurà pogut constatar en aquest blog, aquesta tasca estava programada per la fase 2 del meu projecte. Tot i així, fins desprès de les vacances d'abril no es va poder dur a terme per incompatibilitat d'horaris.
El David és un nen que té un diagnostic provisional de TEA i que està pendent de revisió per part de l'Unitat de Trastorns del Desenvolupament de l'hospital que el porta.
Se li va diagnosticar a la Llar d'Infants i se'l va derivar al CDIAP. Després d'unes quantes sessions va deixar d'assistir per decisió de la família. Els pares donen molt suport al seu fill i col·laboren amb l'escola però no volen ajuda d'un professional extern. (Actualment s'està treballant en això)
La psicòloga del centre m'havia comentat que sembla ser un cas de síndrome d'Asperger, per tant em vaig documentar sobre el tema.
Aquí us deixo l'enllaç de la Federació de Síndrome d'Asperger Española: http://www.asperger.es/
i us recomano que per introduir-vos en el tema llegiu el módul 5 de l'assignatura Intervenció Psicopedagògica en els Trastorns del Desenvolupament. Per aprofundir:
- Hortal, C. (Coord). (2011) Alumnado con transtorno del espectro autista. Colecció Escola Inclusiva. Barcelona: Ed. Graó.
A tall de resum, es pot dir que l'Asperger és un tipus d'autisme que es caracteritza perque:
- Els infants i els adults amb síndrome d'Asperger no presenten deficiències estructurals en el llenguatge, però aquest resulta extrany: té limitacions pragmàtiques (com a instrument de comunicació) i prosòdiques (en la melodia) que criden l'atenció.
- Els infants i adults amb síndrome d'Asperger tenen capacitats normals d'intel·ligència impersonal freda, i sovint competències extraordinàries en camps restringits.
Les característiques principals de la síndrome d'Asperger són:
1. Trastorn qualitatiu de la relació
2. Inflexibilitat mental i de comportament
3. Problemes de parla i llenguatge
4. Alteracions de l'expressió emocional i motriu
5. Capacitat normal d'intel·ligència impersonal.
A part de l'entrevista amb la seva tutora he pogut assistir un parell de dies com a observadora a la classe i així he pogut analitzar de prop el seu cas per poder comentar amb major criteri quines necessitats pot presentar el nen a l'aula. Al respecte de les característiques que s'han exposat amb anterioritat cal dir que durant les observacions s'ha detectat que:
1. El nen no es relaciona gairebé amb els companys i companyes de classe. No s'adreça verbalment a ells. Falta connectar emocionalment amb ells. Conductes disruptives: els hi pega, estira dels cabells...No sap com jugar amb ells ni distingeix quan fan broma o estan enfadats. A l'esbarjo l'única cosa que fa és passejar sol.
2. El nen és molt detallista. s'entreté amb petits objectes i amb rutines com per exemple "posar-se la bata" "pintar els forats de carpeta de la fitxa d'activitat". Fent jocs de construccions es fixa de manera molt detallada en les peces que són iguals. Realitza tasques mecànicament.
3. Ecolàlies. Canta. Entonació anormal. Dificultat per iniciar una conversa.
4. Manca de correspondència entre gestos expressius i els seus referents. En una ocasió cau de la cadira i es mostra absent.
5. Capacitat normal d'intel·ligència. Té un vocabulari adient per la seva edat.
Per tal de respondre a les seves necessitats educatives és convenient treballar en aquesta línia:
- Establir i augmentar el contacte visual amb el David.
- Proximitat i contacte físic
- Utilitzar un llenguatge clar i directe amb el nen. Explicar exactament el que es vol dir, sense utilitzar doble significat, sense fer joc de paraules.
- Fomentar la seva participació activa i afavorir situacions de joc mediat
per l'adult en el que el nen pugui anar comprenent les normes del joc i
la manera de portar-lo a terme.
- Partir dels seus interessos i adaptar-nos al seu joc per iniciar intercanvis comunicatius i situacions d’atenció
compartida.
- Sol·licitar la seva participació gradual en activitats grupals.
- Fer servir pictogrames que recolzen la rutina del dia a dia "pati" "bata" "berenar" "treballar en silenci", etc.
- Pautar la seqüència d'activitat fragmentant-la. Plantejar tasques curtes, que tinguin un èxit immediat i reforçar-les immediatament.
- Utilitzar una agenda de comunicació amb la família per tal que la mestra i els pares puguin saber quines activitats s'han fet en cada àmbit i reforçar el treball conjunt.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2a fase. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2a fase. Mostrar tots els missatges
dijous, 3 de maig del 2012
dijous, 19 d’abril del 2012
Recull de mesures d'atenció educativa pel Gabriel
Finalment el passat divendres 13 d'abril vaig poder dur a terme una reunió amb la tutora del Gabriel (l' Olívia) , per tal de fer un recull de les mesures d'atenció educativa o adaptacions realitzades amb l'alumne durant el darrer curs.
Aquesta reunió, la vaig preveure per la segona fase del meu Pla de Treball, tot i així per temes de coordinació amb la tutora no es va poder dur a terme fins a la data exposada.
L'objectiu d'aquesta reunió era elaborar un document que pugués constar a l'expedient de l'alumne per tal d'assenyalar aquelles mesures que podríen ser útils per a ser tingudes en compte de cara al proper any, ja que l'alumne començarà l'Ensenyament Secundàri a un altre centre educatiu.
La reunió va ser molt distesa. En primer lloc, vàrem estar parlant de les dificultats que li suposava poder atendre al nen ja que comentava que el seu comportament distorsionava en moltes ocasions el ritme de treball de la classe.
Recordem que el Gabriel és un alumne de 6è de Primària diagnosticat amb trastorn de conducta i dèficit intel·lectual lleu. Té dictàmen de l'EAP i a l'actualitat té vigent un PI de matemàtiques.
A continuació us deixò referència d'alguns documents que em van servir per revisar la temàtica de la intervenció psicopedagògica amb alumnat amb TC, abans de realitzar la reunió amb la tutora (tambés els podreu trobar a l'apartat d'enllaços d'interés).
Vilà, F; Bolea, E; Gallardo, A; Adroher, O. (2007) “Els trastorns de la conducta a l’escola”. Barcelona: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
http://www.xtec.cat/crp-altpenedes/docs/Els_TC_a_l_escola__maig_07.pdf
Porcel, P (coord.) (2006). Guía CTIC sobre problemes i trastorns de la conducta. Barcelona: Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya
http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/arxius/Guia_CTIC.pdf
El recull de mesures per donar resposta a les necessitats educatives d'aquest alumne va ser:
Aquesta reunió, la vaig preveure per la segona fase del meu Pla de Treball, tot i així per temes de coordinació amb la tutora no es va poder dur a terme fins a la data exposada.
L'objectiu d'aquesta reunió era elaborar un document que pugués constar a l'expedient de l'alumne per tal d'assenyalar aquelles mesures que podríen ser útils per a ser tingudes en compte de cara al proper any, ja que l'alumne començarà l'Ensenyament Secundàri a un altre centre educatiu.
La reunió va ser molt distesa. En primer lloc, vàrem estar parlant de les dificultats que li suposava poder atendre al nen ja que comentava que el seu comportament distorsionava en moltes ocasions el ritme de treball de la classe.
Recordem que el Gabriel és un alumne de 6è de Primària diagnosticat amb trastorn de conducta i dèficit intel·lectual lleu. Té dictàmen de l'EAP i a l'actualitat té vigent un PI de matemàtiques.
A continuació us deixò referència d'alguns documents que em van servir per revisar la temàtica de la intervenció psicopedagògica amb alumnat amb TC, abans de realitzar la reunió amb la tutora (tambés els podreu trobar a l'apartat d'enllaços d'interés).
Vilà, F; Bolea, E; Gallardo, A; Adroher, O. (2007) “Els trastorns de la conducta a l’escola”. Barcelona: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
http://www.xtec.cat/crp-altpenedes/docs/Els_TC_a_l_escola__maig_07.pdf
Porcel, P (coord.) (2006). Guía CTIC sobre problemes i trastorns de la conducta. Barcelona: Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya
http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/arxius/Guia_CTIC.pdf
El recull de mesures per donar resposta a les necessitats educatives d'aquest alumne va ser:
MESURES d’ATENCIÓ EDUCATIVA A CLASSE
|
¨ Ajudar-lo a fraccionar la feina. Revisar-li allò que va fent.
¨ Procurar que els objectius siguin flexibles i a curt termini.
¨ No donar-li moltes consignes alhora. Donar-les d'una en una.
¨ Asseure’l a prop del professorat, a primera fila, lluny dels elements que el poden distreure (com finestres o murals) i al costat d’alumnes aplicats que serveixin com a model.
¨ Provocar el contacte visual per captar la seva atenció, i així saber que està escoltant el que diem.
¨ Ajudar-nos de recursos visuals
¨ Formular preguntes durant les explicacions per forçar la comprensió.
¨ Avisar-lo per captar l’atenció
Per controlar la seva conducta:
¨ Recordar-li la norma abans de començar. Pactar un símbol/gest amb alumne per regular la seva conducta.
¨ En cas que continui, fer petits recordatoris de la norma
¨ Aplicar el temps fora de l’aula com a tècnica per reduir un comportament negatiu. No enfrontar-se.
¨ Anticipar-se, preveure moments que sabem que perd fàcilment el control; tasques poc planificades, moments sense activitat
¨ Si comença a estar fatigat o neguitós d’estar assegut, donar-li una tasca a fer o un encàrrec.
¨ Ignorar algunes conductes inadequades menors.
En els exàmens:
¨ Cal donar-li més temps per realitzar l’exàmen o bé seleccionar el nombre de preguntes que ha de respondre.
¨ Cal donar instruccions clares i molt tranquil·litzadores.
¨ Assegurar que ha entés les instruccions de la pregunta.
¨ Promoure que l’exàmen escrit es basi en preguntes curtes que hagi de contestar amb creus, fletxes…
¨ Potenciar el redactat amb frases curtes o passar per alt l’estil de redactat.
¨ Definir les normes d’ortografia que seran penalitzades. No avaluar l’ortografia en assignatures que no siguin de llengües.
¨ Limitar els continguts: dir-li explícitament que entra a exàmen.
¨ Pactar quina exàmens prefereix fer orals i quins per escrit
Tasques per a casa:
¨ Necessita molt temps per fer els deures, per tant és necessari seleccionar el tipus d’exercici I tenir en compte el temps que necessitarà per fer-los.
¨ Comprovar que s’ha apuntat a l’agenda els deures correctament.
|
dissabte, 31 de març del 2012
Darrer dia abans de les vacances...entre la 2a i la 3a fase del projecte
La temporalització del Pla de Treball s'endarrareix una mica...
La setmana passada a conseqüència de la finalització de semestre i la vaga general tans sols vaig poder assistir un dia a l'escola. Tot i així, abans de les vacances de Setmana Santa calia deixar lligades algunes coses i per això vaig assistir tot el dimecres.
Un aspecte que m'agradaria comentar és que en aquest moment crec que s'estan sol·lapant la segona i la tercera fase que vaig plantejar al meu projecte. Us explico:
En primer lloc, cal dir que no he pogut donar per finalitzats tots els objectius plantejats a la segona fase perquè no he tingut l'oportunitat de reunir-me encara amb les tutores del David i del Gabriel, ni tan sols he pogut observar-los a classe.
Aquest punt queda com a prioritat per després de les vacances!!!!!!!
Tot i així, crec que per que la meva intervenció tingui sentit i pugui analitzar realment el resultat de l'aplicació del PI cal començar a avançar en la detecció del nivell de competències de l'alumnat amb NEE.
Considero que resulta necessari començar a treballar d'immediat després dels dies de festa definint l'estratègia a seguir per omplir la informació necessària en el document de PI i poder implementar-lo durant aquest darrer trimestre. Per això cal identificar prèviament què es capaç l'alumne/a de fer sol, amb ajuda i que no és capaç de fer.
Reunió amb la Rosa, l'Assumpta i la Psicòloga
A l'inici de la reunió vaig proposar reprendre el tema del PI i si creien que s'havia d'afegir o treure alguna cosa. Al respecte em van comentar que creien que el format del PI era molt entenedor.
Particularment a la Rosa i a l'Assumpta li vaig comentar que calia anar adelantant feina per la 3a i 4a fase del projecte, que encetaríem després de vacances: Calia que anéssin recopilant i sistematitzant informació per escrit sobre el nivell de competència actual de la Gisela en les àrees instrumentals.
Per això els hi vaig facilitar una graella per a que puguessin anar reflexionant sobre aquells continguts que l'alumna té assolits i els que encara no, ja que aquests són acumulatius en el desenvolupament de l'alumne/a.
Vaig seguir el model de GRAELLA MÍNIMS A ASSOLIR de l'EAP- Priorat.
(*) Podeu consultar les graelles a l'apartat d'enllaços d'interés del blog.
Els hi vaig demanar que marquéssin aquells que l'alumna ha assolit, els que fa amb ajuda o guia, i els que no ha assolit.
La graella de mínims era la corresponent a CI on s'exposen continguts bàsics d'Educació Infantil.
Ja després de vacances reflexionaríem i parlaríem sobre el tema i estructuraríem quines passes hem de seguir per elaborar el PI, alhora que també coneixeríem la decissió de la CAD al respecte del model proposat.
Reunió amb la Cèlia
La reunió amb la Cèlia va ser curta, perquè aquell dia estava molt enfeinada preparant un projecte de C. Medi amb alumnes de 4rt de Primària.
Li vaig comentar que com no ens tornaríem a veure fins després de vacances m'agradaria conèixer la programació que volia fer pel següent semestre a l'àrea de Coneixement del Medi.
En el cas del PI de Coneixement del Medi de l'Alícia l'enfoc que prendrem serà diferent ja que proposarem els objectius a assolir i la metodologia en base a la pròpia programació d'aula.
Li he demanat a més a més que em deixi veure el proper exàmen que ha de proposar als alumnes pel tema dels INVERTEBRATS, i hem quedat que provaria d'adaptar-li a l'Alícia.
M'ha agradat aquesta idea ja que crec que em servirà per reflexionar i com a exercici pràctic per posar-me en la pell de l'alumna!
La setmana passada a conseqüència de la finalització de semestre i la vaga general tans sols vaig poder assistir un dia a l'escola. Tot i així, abans de les vacances de Setmana Santa calia deixar lligades algunes coses i per això vaig assistir tot el dimecres.
Un aspecte que m'agradaria comentar és que en aquest moment crec que s'estan sol·lapant la segona i la tercera fase que vaig plantejar al meu projecte. Us explico:
En primer lloc, cal dir que no he pogut donar per finalitzats tots els objectius plantejats a la segona fase perquè no he tingut l'oportunitat de reunir-me encara amb les tutores del David i del Gabriel, ni tan sols he pogut observar-los a classe.
Aquest punt queda com a prioritat per després de les vacances!!!!!!!
Tot i així, crec que per que la meva intervenció tingui sentit i pugui analitzar realment el resultat de l'aplicació del PI cal començar a avançar en la detecció del nivell de competències de l'alumnat amb NEE.
Considero que resulta necessari començar a treballar d'immediat després dels dies de festa definint l'estratègia a seguir per omplir la informació necessària en el document de PI i poder implementar-lo durant aquest darrer trimestre. Per això cal identificar prèviament què es capaç l'alumne/a de fer sol, amb ajuda i que no és capaç de fer.
Reunió amb la Rosa, l'Assumpta i la Psicòloga
A l'inici de la reunió vaig proposar reprendre el tema del PI i si creien que s'havia d'afegir o treure alguna cosa. Al respecte em van comentar que creien que el format del PI era molt entenedor.
Particularment a la Rosa i a l'Assumpta li vaig comentar que calia anar adelantant feina per la 3a i 4a fase del projecte, que encetaríem després de vacances: Calia que anéssin recopilant i sistematitzant informació per escrit sobre el nivell de competència actual de la Gisela en les àrees instrumentals.
Per això els hi vaig facilitar una graella per a que puguessin anar reflexionant sobre aquells continguts que l'alumna té assolits i els que encara no, ja que aquests són acumulatius en el desenvolupament de l'alumne/a.
Vaig seguir el model de GRAELLA MÍNIMS A ASSOLIR de l'EAP- Priorat.
(*) Podeu consultar les graelles a l'apartat d'enllaços d'interés del blog.
Els hi vaig demanar que marquéssin aquells que l'alumna ha assolit, els que fa amb ajuda o guia, i els que no ha assolit.
La graella de mínims era la corresponent a CI on s'exposen continguts bàsics d'Educació Infantil.
Ja després de vacances reflexionaríem i parlaríem sobre el tema i estructuraríem quines passes hem de seguir per elaborar el PI, alhora que també coneixeríem la decissió de la CAD al respecte del model proposat.
Reunió amb la Cèlia
La reunió amb la Cèlia va ser curta, perquè aquell dia estava molt enfeinada preparant un projecte de C. Medi amb alumnes de 4rt de Primària.
Li vaig comentar que com no ens tornaríem a veure fins després de vacances m'agradaria conèixer la programació que volia fer pel següent semestre a l'àrea de Coneixement del Medi.
En el cas del PI de Coneixement del Medi de l'Alícia l'enfoc que prendrem serà diferent ja que proposarem els objectius a assolir i la metodologia en base a la pròpia programació d'aula.
Li he demanat a més a més que em deixi veure el proper exàmen que ha de proposar als alumnes pel tema dels INVERTEBRATS, i hem quedat que provaria d'adaptar-li a l'Alícia.
M'ha agradat aquesta idea ja que crec que em servirà per reflexionar i com a exercici pràctic per posar-me en la pell de l'alumna!
Decisions relatives al model de PI
Les decisions a les que s'ha arribat per confeccionar el model de PI que volem presentar a la CAD son les següents:
En la primera plana del document de PI, ha de constar la informació de l'alumne, la dels membres que elaboraran el PI, i recollir l'acceptació o signatura de les tres parts que es comprometen a portar a terme l'adaptació. És a dir : signatura dels representants legals o pares, tutor/a coordinador/a del Pla i director/a del centre.
Considerem que aquest compromís i reflex del treball conjunt ha de ocupar un lloc preferent en el document de PI, i per tant s'ha d'assenyalar a la primera pàgina.
Creiem rellevant recollir les següents dades de l'alumne:
Nom i cognoms, adreça, població, telèfon, codi postal, data de naixement. Curs escolar i Nivell. Història escolar.
- Data d'inici del Pla Individualitzat
- Participants en l'elaboració, desenvolupament, seguiment i avaluació del PI: Tutor/a coordinador del Pla. Integrants de la CAD que participen en l'elaboració i seguiment del Pla.
- Signatures.
A continuació per garantir la coherència del document, hem considerat Justificar el Pla Individualitzat. S'haurà d'indicar si l'alumne posseeix Dictàmen d'escolarització, si es tracta d'un alumne nouvingut, si posseeix un retard en els aprenentatges, si es desenvolupa el PI per tenir un certificat de disminució, o bé per manca d'escolarització regular.
I, recollir per escrit quines mesures d'atenció a la diversitat s'han utilitzat fins a la data de l'informe.
En tercer lloc, en un quadre es farà un recull dels recursos externs que atenen a l'alumne/a, indicant el nom del professional i a ser possible un mail o telèfon de contacte.
A continuació, el següent apartat serà per recollir aquelles dades que considerem significatives en l'àmbit escolar, familiaro mèdic. (es podràn adjuntar informes).
El següent full del nostre model de PI recollirà la distribució setmanal de les activitats en les que participa l'alumne/a, diferenciant les que realitza al centre i les que realitza fora del centre. Totes hem coincidit que la proposta d'horari del model de l'EAP Nou Barris és molt entenedora ja que en el mateix full s'exposen els suports, els emplaçaments i els tipus d'agrupaments que ha de rebre l'alumne/a.
Posteriorment, de manera resumida i en format graella s'assenyalaran les àrees en les que necessita adaptació, assenyalant qui és el docent responsable, si necessita suports professional addicionals (MEE, Prof. USEE, Aux. EE, Logopeda, MALL) i/o quin tipus d'agrupament és necessari (Aula ordinaris, Petit grup, Individual).
A continuació, es decideix deixar un espai per resumir aquells aspectes metodològics i organitzatius a tenir en compte en el aula. És a dir, si abans s'han concretat recursos personals, ara és el torn de deixar constància d'quells recursos materials que seran necessaris per l'alumne/a.
Després de tots els apartats esmentats amb anterioritat, vàrem considerar que calia identificar en primer lloc les competències bàsiques a prioritzar, i després assenyalar pròpiament els continguts i els criteris per avaluar cada àrea en concret.
Per finalitzar caldrà detallar un full de seguiment i avaluació del PI, juntament amb un full d'indicacions o orientacions de cara al proper curs.
La reunió ha estat molt distesa i la veritat és que amb molta participació per part de totes.
Com a tasca pendent queda que es pugui presentar el model en format Plantilla per a que el pugui valorar la CAD. Jo m'encarregaré de plantejar el format en els propers dies.
En la primera plana del document de PI, ha de constar la informació de l'alumne, la dels membres que elaboraran el PI, i recollir l'acceptació o signatura de les tres parts que es comprometen a portar a terme l'adaptació. És a dir : signatura dels representants legals o pares, tutor/a coordinador/a del Pla i director/a del centre.
Considerem que aquest compromís i reflex del treball conjunt ha de ocupar un lloc preferent en el document de PI, i per tant s'ha d'assenyalar a la primera pàgina.
Creiem rellevant recollir les següents dades de l'alumne:
Nom i cognoms, adreça, població, telèfon, codi postal, data de naixement. Curs escolar i Nivell. Història escolar.
- Data d'inici del Pla Individualitzat
- Participants en l'elaboració, desenvolupament, seguiment i avaluació del PI: Tutor/a coordinador del Pla. Integrants de la CAD que participen en l'elaboració i seguiment del Pla.
- Signatures.
A continuació per garantir la coherència del document, hem considerat Justificar el Pla Individualitzat. S'haurà d'indicar si l'alumne posseeix Dictàmen d'escolarització, si es tracta d'un alumne nouvingut, si posseeix un retard en els aprenentatges, si es desenvolupa el PI per tenir un certificat de disminució, o bé per manca d'escolarització regular.
I, recollir per escrit quines mesures d'atenció a la diversitat s'han utilitzat fins a la data de l'informe.
En tercer lloc, en un quadre es farà un recull dels recursos externs que atenen a l'alumne/a, indicant el nom del professional i a ser possible un mail o telèfon de contacte.
A continuació, el següent apartat serà per recollir aquelles dades que considerem significatives en l'àmbit escolar, familiaro mèdic. (es podràn adjuntar informes).
El següent full del nostre model de PI recollirà la distribució setmanal de les activitats en les que participa l'alumne/a, diferenciant les que realitza al centre i les que realitza fora del centre. Totes hem coincidit que la proposta d'horari del model de l'EAP Nou Barris és molt entenedora ja que en el mateix full s'exposen els suports, els emplaçaments i els tipus d'agrupaments que ha de rebre l'alumne/a.
Posteriorment, de manera resumida i en format graella s'assenyalaran les àrees en les que necessita adaptació, assenyalant qui és el docent responsable, si necessita suports professional addicionals (MEE, Prof. USEE, Aux. EE, Logopeda, MALL) i/o quin tipus d'agrupament és necessari (Aula ordinaris, Petit grup, Individual).
A continuació, es decideix deixar un espai per resumir aquells aspectes metodològics i organitzatius a tenir en compte en el aula. És a dir, si abans s'han concretat recursos personals, ara és el torn de deixar constància d'quells recursos materials que seran necessaris per l'alumne/a.
Després de tots els apartats esmentats amb anterioritat, vàrem considerar que calia identificar en primer lloc les competències bàsiques a prioritzar, i després assenyalar pròpiament els continguts i els criteris per avaluar cada àrea en concret.
Per finalitzar caldrà detallar un full de seguiment i avaluació del PI, juntament amb un full d'indicacions o orientacions de cara al proper curs.
La reunió ha estat molt distesa i la veritat és que amb molta participació per part de totes.
Com a tasca pendent queda que es pugui presentar el model en format Plantilla per a que el pugui valorar la CAD. Jo m'encarregaré de plantejar el format en els propers dies.
divendres, 30 de març del 2012
Anàlisi comparatiu dels models de PI
Per tal de poder comparar i analitzar els continguts i els apartats més significatius de la selecció de models de PI realitzada, vaig confeccionar la següent graella a partir de la que es prendrien decisions en les següents reunions.
|
EAP Terrassa
| EAP Nou Barris | EAP Badalona | Observacions |
| 1.DADES PERSONALS i ESCOLARS | DADES DE L’ALUMNE/A | DADES PERSONALS |
|
| Nom del centre |
|
|
|
| Nom i cognoms alumne/a | Nom i cognoms alumne/a | Nom i cognoms alumne/a |
|
|
| Adreça, Telèfon, Població, CP |
|
|
| Data de naixement | Data de naixement | Data de naixement |
|
| Curs | Curs Escolar | Grup |
|
| Nivell | Nivell | Nivell |
|
|
| Data inici PI | Data elaboració PI |
|
| Història escolar | Història escolar | (*) Dades escolars |
|
|
|
| Alumne/a amb NEE (especificar) |
|
|
|
| Alumne/a nouvingut (S/N) - data |
|
| Tutor/a responsable del Pla | Participants en l’elaboració, desenvol., seguiment i avaluació del PI. (tutor/a, integrants de la CAD..) | Tutor/a |
|
| Altres professionals o serveis que intervenen en el centre escolar | Professionals que han col·laborat en l’elaboració del PI |
| |
|
| Signatura: Pares o tutor/a legal Tutor/a centre Director/a centre |
|
|
| Ajudes tècniques de que disposa l’alumne | Mesures d’atenció a la diversitat fins al moment |
|
|
| Suports personals i emplaçaments en els que se li facilitaran aquests suports |
|
|
|
| Altres professionals o serveis externs al centre | Recursos externs que atenen a l’alumne |
|
|
| Suports i/o activitats extraescolars |
|
|
|
|
|
| A. DADES RELLEVANTS DE L’ALUMNE |
|
|
| Altres dades significatives de l’àmbit escolar, familiar i mèdic | Dades escolars |
|
|
| Dades sociofamiliars |
| |
|
| Dades mèdiques |
| |
| Dictàmen d’EAP | JUSTIFICACIÓ DEL PI | Dictàmen EAP, Informe Tècnic social EAP, Certificat de Disminució, Altres |
|
| Altres informes |
| ||
| 2. AVALUACIÓ INICIAL |
| B. IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES |
|
| Identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars |
| Autonomia personal/autonomia social
Relació interpersonal
Competència comunicativa/lingüística
Competència matemàtica
Competència per l’aprenentatge
Competència metodològica
|
|
| 3. PROPOSTA EDUCATIVA |
|
|
|
| Objectius i competències prioritàries | IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIORITÀRIES A TREBALLAR AMB L’ALUMNE |
|
|
| Altres objectius d’aprenentatge (habilitats, personals, socials i d’autonomia executiva |
| D. OBJECTIUS TRANSVERSALS A TOTES LES ÀREES |
|
| Aspectes metodològics i/o organitzatius, suports i criteris d’avaluació. | ASPECTES METODOLÒGICS i ORGANITZATIUS A TENIR EN COMPTE A L’AULA | E. AJUDES TÈCNIQUES |
|
| Altres objectius d’aprenentatge en l’àmbit familiar, de la salut i del lleure. |
|
|
|
| Acords en relació als aspectes a treballaren col·laboració amb l’entorn familiar i/o altres serveis. |
| I. SEGUIMENT I COORDINACIÓ AMB ALTRES SERVEIS |
|
| 4. HORARI SETMANAL | DISTRIBUCIÓ SETMANAL DE LES ACTIVITATS DE L’ALUMNE/A AL CENTRE
Suports Emplaçaments tipus d’agrupam. | K. PROPOSTA HORÀRIA |
|
|
| ACTIVITATS EXTRAESCOLARS i DE SUPORT FORA DEL CENTRE |
|
|
| APLICACIÓ DEL PI |
|
|
|
| 5. AVALUACIÓ INICIAL PER ÀREES |
|
|
|
|
| ÀREES EN QUE NECESSITA ADAPTACIÓ SUPORTS i TIPUS D’AGRUPAMENT
Àrea Suports Tipus d’agrupament | C. MATÈRIES EN QUE NECESSITA ADAPTACIÓ SUPORTS i TIPUS D’AGRUPAMENT
Matèria Suports Tipus d’agrupament |
|
| 6. PROGRAMA DE TREBALL | MESURES d’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
PROPOSTA CURRICULAR DE CURS | G. OBJECTIUS D’APRENENTATGE PER ÀREES |
|
| Àrea | Àrees | Àrea |
|
| Competències |
| Competències |
|
|
| Currículum adaptat o ordinari |
|
|
| Objectius |
| Objectius |
|
| Continguts |
|
|
|
|
|
| Orientacions metodològiques |
|
|
| Activitats (amb ajuda, es suprimeixen, es modifiquen, s’adapten) |
|
|
|
| Tasques-controls (el del grup, amb petits canvis, pregunets adaptades, orals) |
|
|
| Indicadors d’avaluació | Criteris d’Avaluació | Criteris d’avaluació |
|
| 7. MATERIALS | ASPECTES METODOLÒGICS i ORGANITZATIUS A TENIR EN COMPTE A L’AULA. RECURSOS MATERIALS. | F. PROPOSTA MATERIALS ADAPTATS |
|
|
| H. RECURSOS ORGANITZATIUS DEDICATS A L’ALUMNE/A |
| |
|
| Tipus d’organització a l’aula |
| |
|
| Professionals |
| |
|
|
| L. FULL COMPROMISOS |
|
|
|
| Professionals: tutor/a, professors/es, EAP, família |
|
|
|
| Nom |
|
|
|
| Signatura |
|
| 8. CALENDARI DE SEGUIMENT | FULL DE SEGUIMENT D’AVALUACIÓ | M. SEGUIMENT DEL PLA INDIVIDUALITZAT |
|
| Periodicitat | Data | Data |
|
| Participants | Professionals | Professionals |
|
|
| Temes tractats |
|
|
|
| Acords | Acords |
|
| 9. AVALUACIÓ FINAL I PROPOSTES PEL CURS VINENT | VALORACIÓ GLOBAL DEL CURS i PROPOSTES DE CARA AL PROPER | N. AVALUACIÓ OBJECTIUS d’APRENENTATGE Àrea Competència Objectiu Assolit /No assolit Amb ajut No treballat Observacions |
|
|
O. FULL DE RESUM DEL PLA INDIVIDUALITZAT. PREVISIONS DE CARA AL PROPER CURS. Competències i objectius Mesures i suports Família
|
|
Recerca de models de PI
Per finalitzar la segona fase, em vaig encarregar de cercar diferents models de PI per la xarxa i en la bibliografia sobre el tema.
Cal tenir en compte que al llarg del temps aquest instrument de treball s'ha anomenat de diverses maneres. La seva nomenclatura també pot variar segons el país. Així doncs, no és extrany que molts docents i experts en el tema es refereixin al Pla Individualitzat per altres noms com ara: adaptació curricular individualitzada (ACI), pla educatiu individualitzat (PEI), pla de desenvolupament individual (PDI).
Els models de PI que he trobat son variats en quant a format i estructuració de la informació. Ara bé, el que ha de recollir són tots aquells aspectes importants pel dia a dia a l'aula amb l'alumne que presenta NEE: ¿Què volem que aprengui l'alumne/a durant un periode de temps (curs, trimestre..)? ¿Què necessita millorar? ¿Quins aspectes s'haurien de prioritzar? ¿Com s'han d'organitzar els recursos personals del centre? ¿Amb quina materials s'ha de treballar a classe? ¿Com queda organitzat el seu horari? ¿Amb quins criteris i instruments l'avaluarem? ¿Què pot fer a l'aula ordinaria? ¿Hi han altres emplaçaments específics on s'ha d'atendre a l'alumne/a?
Vaig presentar els més interessants i complerts a les tutores, a la psicòloga escolar i a la directora i entre totes vam escollir els que més ens van agradar. Entre la tria es van considerar un dels que el centre ja tenia com a models : el model del l'EAP de Terrassa, i va valorar-se a més a més com a novetat el model de l'EAP de Badalona i el model de l'EAP de Nou Barris
(*) Ambdós els podeu consultar a l'apartat d'enllaços d'interés del blog.
Cadascún dels models proposats disposava de la informació estructurada d'una manera clara, tot i així el nostre objectiu estava en reelaborar un format que pogués reunir aquells punts més significatius de cada model i que alhora resultessin més útils pel centre.
Cal tenir en compte que al llarg del temps aquest instrument de treball s'ha anomenat de diverses maneres. La seva nomenclatura també pot variar segons el país. Així doncs, no és extrany que molts docents i experts en el tema es refereixin al Pla Individualitzat per altres noms com ara: adaptació curricular individualitzada (ACI), pla educatiu individualitzat (PEI), pla de desenvolupament individual (PDI).
Els models de PI que he trobat son variats en quant a format i estructuració de la informació. Ara bé, el que ha de recollir són tots aquells aspectes importants pel dia a dia a l'aula amb l'alumne que presenta NEE: ¿Què volem que aprengui l'alumne/a durant un periode de temps (curs, trimestre..)? ¿Què necessita millorar? ¿Quins aspectes s'haurien de prioritzar? ¿Com s'han d'organitzar els recursos personals del centre? ¿Amb quina materials s'ha de treballar a classe? ¿Com queda organitzat el seu horari? ¿Amb quins criteris i instruments l'avaluarem? ¿Què pot fer a l'aula ordinaria? ¿Hi han altres emplaçaments específics on s'ha d'atendre a l'alumne/a?
Vaig presentar els més interessants i complerts a les tutores, a la psicòloga escolar i a la directora i entre totes vam escollir els que més ens van agradar. Entre la tria es van considerar un dels que el centre ja tenia com a models : el model del l'EAP de Terrassa, i va valorar-se a més a més com a novetat el model de l'EAP de Badalona i el model de l'EAP de Nou Barris
(*) Ambdós els podeu consultar a l'apartat d'enllaços d'interés del blog.
Cadascún dels models proposats disposava de la informació estructurada d'una manera clara, tot i així el nostre objectiu estava en reelaborar un format que pogués reunir aquells punts més significatius de cada model i que alhora resultessin més útils pel centre.
Problemes en l'elaboració dels PI
Després de les diverses reunions amb les tutores, la psicòloga escolar i la directora del centre he detectat que un dels problemes a l'hora d'elaborar els PI en el centre és la manca de temps per sistematitzar la informació i recollir-la en el document.
Les tutores comenten que en el seu dia a dia ja van aplicant mesures d'atenció a la diversitat, però que els hi costa posar-se a treballar amb el PI en el cas concret d'algun alumne per l'esforç de temps que els hi suposa.
D'altra banda consideren que en ocasions l'atenció a les necessitats educatives del nen o de la nena requereix una resposta immediata, i que aquesta es demoraria massa si s'hagués d'elaborar el PI.
Les dues tutores estan molt motivades en el projecte, tot i així consideren estar una mica perdudes a l'hora de sistematitzar la informació. Saben en que consisteix un PI però tenen dificultats en el moment de traslladar les dades seguint el format del model disponible al centre.
Sobretot els hi agradaria tenir clar com exposar els objectius a prioritzar.
També creuen que es podríen trobar amb la problemàtica de la falta de consentiment o reactivitat per part d'alguna família, com ha passat en algun cas del centre.
El procediment que segueix el centre en el moment d'elaborar un PI és:
1. Detecció de les necessitats educatives del nen
2. Proposta a la CAD per l'elaboració d'un PI
3. Comunicació als pares
4. Elaboració del PI
5. Aprovació del PI per part de l'equip directiu /pares.
6. Aplicació del PI i coordinació en l'àmbit familiar
7. Seguiment i avaluació del PI
Hem comentat que precisament la propera fase del Pla de Treball serà l'elaboració d'un model amb el que es sentin còmodes i pugui garantir i facilitar l'exposició de la informació de les mesures d'adaptació.
Les tutores comenten que en el seu dia a dia ja van aplicant mesures d'atenció a la diversitat, però que els hi costa posar-se a treballar amb el PI en el cas concret d'algun alumne per l'esforç de temps que els hi suposa.
D'altra banda consideren que en ocasions l'atenció a les necessitats educatives del nen o de la nena requereix una resposta immediata, i que aquesta es demoraria massa si s'hagués d'elaborar el PI.
Les dues tutores estan molt motivades en el projecte, tot i així consideren estar una mica perdudes a l'hora de sistematitzar la informació. Saben en que consisteix un PI però tenen dificultats en el moment de traslladar les dades seguint el format del model disponible al centre.
Sobretot els hi agradaria tenir clar com exposar els objectius a prioritzar.
També creuen que es podríen trobar amb la problemàtica de la falta de consentiment o reactivitat per part d'alguna família, com ha passat en algun cas del centre.
El procediment que segueix el centre en el moment d'elaborar un PI és:
1. Detecció de les necessitats educatives del nen
2. Proposta a la CAD per l'elaboració d'un PI
3. Comunicació als pares
4. Elaboració del PI
5. Aprovació del PI per part de l'equip directiu /pares.
6. Aplicació del PI i coordinació en l'àmbit familiar
7. Seguiment i avaluació del PI
Hem comentat que precisament la propera fase del Pla de Treball serà l'elaboració d'un model amb el que es sentin còmodes i pugui garantir i facilitar l'exposició de la informació de les mesures d'adaptació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)