Recull de mesures d'atenció educativa pel David

Els darrers dies d'assistència al centre de pràctiques vaig poder reunir-me amb la tutora del David (P-4) per tal de poder posar per escrit les mesures d'atenció educativa que s'utilitzen amb aquest alumne.

Com ja s'haurà pogut constatar en aquest blog, aquesta tasca estava programada per la fase 2 del meu projecte. Tot i així, fins desprès de les vacances d'abril no es va poder dur a terme per incompatibilitat d'horaris.

El David és un nen que té un diagnostic provisional de TEA i que està pendent de revisió per part de l'Unitat de Trastorns del Desenvolupament de l'hospital que el porta.
Se li va diagnosticar a la Llar d'Infants i se'l va derivar al CDIAP. Després d'unes quantes sessions va deixar d'assistir per decisió de la família. Els pares donen molt suport al seu fill i col·laboren amb l'escola però no volen ajuda d'un professional extern.  (Actualment s'està treballant en això)

La psicòloga del centre m'havia comentat que sembla ser un cas de síndrome d'Asperger, per tant em vaig documentar sobre el tema.

Aquí us deixo l'enllaç de la Federació de Síndrome d'Asperger Española:  http://www.asperger.es/ 
i us recomano que per introduir-vos en el tema llegiu el módul 5 de l'assignatura Intervenció Psicopedagògica en els Trastorns del  Desenvolupament.  Per aprofundir:

- Hortal, C. (Coord). (2011) Alumnado con transtorno del espectro autista. Colecció Escola Inclusiva. Barcelona: Ed. Graó.

 A tall de resum, es pot dir que l'Asperger és un tipus d'autisme que es caracteritza perque:

- Els infants i els adults amb síndrome d'Asperger no presenten deficiències estructurals en el llenguatge, però aquest resulta extrany: té limitacions pragmàtiques (com a instrument de comunicació) i prosòdiques (en la melodia) que criden l'atenció.
- Els infants i adults amb síndrome d'Asperger tenen capacitats normals d'intel·ligència impersonal freda, i sovint competències extraordinàries en camps restringits.

Les característiques principals de la síndrome d'Asperger són:

1. Trastorn qualitatiu de la relació
2. Inflexibilitat mental i de comportament
3. Problemes de parla i llenguatge
4. Alteracions de l'expressió emocional i motriu
5. Capacitat normal d'intel·ligència impersonal.

A part de l'entrevista amb la seva tutora he pogut assistir un parell de dies com a observadora a la classe i així he pogut analitzar de prop el seu cas per poder comentar amb major criteri quines necessitats pot presentar el nen a l'aula. Al respecte de les característiques que s'han exposat amb anterioritat cal dir que durant les observacions s'ha detectat que:

1. El nen no es relaciona gairebé amb els companys i companyes de classe. No s'adreça verbalment a ells. Falta connectar emocionalment amb ells. Conductes disruptives: els hi pega, estira dels cabells...No sap com jugar amb ells ni distingeix quan fan broma o estan enfadats. A l'esbarjo l'única cosa que fa és passejar sol.
2. El nen és molt detallista. s'entreté amb petits objectes  i amb rutines com per exemple "posar-se la bata" "pintar els forats de carpeta de la fitxa d'activitat". Fent jocs de construccions es fixa de manera molt detallada en les peces que són iguals. Realitza tasques mecànicament.
3. Ecolàlies. Canta. Entonació anormal. Dificultat per iniciar una conversa.
4. Manca de correspondència entre gestos expressius i els seus referents. En una ocasió cau de la cadira i es mostra absent.
5. Capacitat normal d'intel·ligència. Té un vocabulari adient per la seva edat.

Per tal de respondre a les seves necessitats educatives és convenient treballar en aquesta línia:

- Establir i augmentar el contacte visual amb el David.
- Proximitat i contacte físic
- Utilitzar un llenguatge clar i directe amb el nen. Explicar exactament el que es vol dir, sense utilitzar doble significat, sense fer joc de paraules.
- Fomentar la seva participació activa i afavorir situacions de joc mediat per l'adult en el que el nen pugui anar comprenent les normes del joc i la manera de portar-lo a terme. 
- Partir dels seus interessos i adaptar-nos al seu joc per iniciar intercanvis comunicatius i situacions d’atenció
compartida.
- Sol·licitar la seva participació gradual en activitats grupals.
- Fer servir pictogrames que recolzen la rutina del dia a dia "pati" "bata" "berenar" "treballar en silenci", etc.
- Pautar la seqüència d'activitat fragmentant-la. Plantejar tasques curtes, que tinguin un èxit immediat i reforçar-les immediatament.
- Utilitzar una agenda de comunicació amb la família per tal que la mestra i els pares puguin saber quines activitats s'han fet en cada àmbit i reforçar el treball conjunt.