Per finalitzar la segona fase, em vaig encarregar de cercar diferents models de PI per la xarxa i en la bibliografia sobre el tema.
Cal tenir en compte que al llarg del temps aquest instrument de treball s'ha anomenat de diverses maneres. La seva nomenclatura també pot variar segons el país. Així doncs, no és extrany que molts docents i experts en el tema es refereixin al Pla Individualitzat per altres noms com ara: adaptació curricular individualitzada (ACI), pla educatiu individualitzat (PEI), pla de desenvolupament individual (PDI).
Els models de PI que he trobat son variats en quant a format i estructuració de la informació. Ara bé, el que ha de recollir són tots aquells aspectes importants pel dia a dia a l'aula amb l'alumne que presenta NEE: ¿Què volem que aprengui l'alumne/a durant un periode de temps (curs, trimestre..)? ¿Què necessita millorar? ¿Quins aspectes s'haurien de prioritzar? ¿Com s'han d'organitzar els recursos personals del centre? ¿Amb quina materials s'ha de treballar a classe? ¿Com queda organitzat el seu horari? ¿Amb quins criteris i instruments l'avaluarem? ¿Què pot fer a l'aula ordinaria? ¿Hi han altres emplaçaments específics on s'ha d'atendre a l'alumne/a?
Vaig presentar els més interessants i complerts a les tutores, a la psicòloga escolar i a la directora i entre totes vam escollir els que més ens van agradar. Entre la tria es van considerar un dels que el centre ja tenia com a models : el model del l'EAP de Terrassa, i va valorar-se a més a més com a novetat el model de l'EAP de Badalona i el model de l'EAP de Nou Barris
(*) Ambdós els podeu consultar a l'apartat d'enllaços d'interés del blog.
Cadascún dels models proposats disposava de la informació estructurada d'una manera clara, tot i així el nostre objectiu estava en reelaborar un format que pogués reunir aquells punts més significatius de cada model i que alhora resultessin més útils pel centre.