Reflexions sobre el model d'assessorament educacional constructiu

En una de les primeres entrades d'aquest blog, concretament en la del 31 de març on s'exposava la fonamentació i els supòsits teòrics del projecte, es va considerar que l'estada de pràctiques i concretament la meva tasca es volia fonamentar en el model d'assessorament educacional constructiu (Martín i Solé, 1990).

Aquest model, que té com a trets bàsics la col·laboració i la corresponsabilització dels diferents agents educatius implicats, em va semblar (i continuar semblant-me) el més adient per dur a terme una intervenció com la que he anat exposant els darrers dies. Ara bé, no s'ha de perdre de vista les dificultats que comporta, i tenir-les presents com a professionals durant aquesta i per qualsevol altra futura intervenció.

L'assessorament educacional constructiu es fomenta en un model col·laboratiu d'intervenció i en la perspectiva constructivista de l'ensenyament - aprenentatge (Coll, 1990). Així doncs, es planteja que el coneixement ha de ser una construcció col·lectiva gràcies a la participació i el diàleg de tots els agents educatius i que només d'aquesta manera es poden atendre a totes les particularitats que esdevenen en el propi context. A partir d'aquesta idea trobem que ja no es veu el currículum com un producte estàtic sinó que el currículum es planteja com un procés (quelcom que considero importantíssim, i més quan hem d'atendre la diversitat d'alumnes present a les nostres aules).

El projecte, a més a més es pot dir que sempre ha partit des d'un punt de vista preventiu. Aquesta afirmació té en consideració el que un dels objectius prioritaris hagi consistit en la introducció de millores pel funcionament del centre, implicant a tota la comunitat educativa per així garantir un ensenyament de qualitat. 

La relació l'equip de treball es fonamenta en la comprensió i el treball conjunt, en la participació, en l'acceptació, en el reconeixement mutu i en la coresponsabilització vers un pla de treball compartit i contextualitzat  per avançar en la zona de desenvolupament institucional del centre.

Fins aleshores, m'he he pogut adonar que és necessari moltes dosis d'empatia i habilitat comunicativa per poder treballar en equip, i en especial en un projecte d'aquest tipus, en que intervenen diferents professionals (psicòloga, mestra, tutora, professionals externs). Cal crear interés i motivació pel projecte i sobretot cal tenir com a premisa que les idees mai són errònies, sinó que són més o menys adequades i sempre millorables. Aquest esperit d'autoavaluació i millora contínua és essencial per poder dur a terme intervencions fonamentades en el model d'assessorament educacional constructiu.

Imprescindible també és l'anàlisi del punt de partida, ja que en ocasions podem creure que tenim feina feta al respecte quan la realitat ens mostra que cal una revisió abans de seguir avançant. En aquest sentit considero que més val no còrrer, i no fer passes en fals.

Pel que fa a les principals dificultats que se'n desprenen d'aquest model d'assessorament, puc dir que:

- Col·laborar en la definició d’un problema és una tasca molt exigent des del punt de vista cognitiu i emocional. Per això, s'ha de treballar i dedicar temps a establir un clima de confiança mitjançant el diàleg per l’anàlisi del cas. Cal, a més a més, conferir un ordre temàtic a les accions i una ordenació jeràrquica segons la seva importància o rellevància com a mètode organitzatiu.

- Es poden crear desconfiances i falta d’implicació si les funcions dels diferents agents educatius no es troben ben definides i amb límits clars. En el meu cas no ha estat així ja que la primera fase d'intervenció s'adreçava específicament a crear un context de col·laboració i així evitar aquesta problemàtica. L'enfoc ha estat el de compartir responsabilitats, crear comprensions conjuntes i també crear un clima d’acceptació on el  treball individual s'enriqueixi des de la planificació en equip. 

- Un altre dels problemes que sólen sorgir és la manca d'inciativa o de independència de l'assessorat. Ara bé, fins al moment, cal dir que a partir d'una bona organització i implicació en el projecte, tots els participants s'han mostrat disposats a aportar el seu granet de sorra d'una manera molt activa.

En aquest cas la relació d'assessora (en pràctiques)  i tutores/ mestres/ equip directiu és simètrica, és a dir fuig d'un enfocament correctiu on la psicòloga o psicopedagoga es responsabilitza de preescriure el que s'ha de fer decidint unilateralment la millor solució al respecte. El meu rol és el de col·laboradora, integrada en el equip de treball, ajudant des del meu punt de vista a que els assessorats tinguin eines per a ser cada cop més autònoms.