Nou material adaptat a la Gisela (àrea de llengua)

Adjunto noves fitxes adaptades per la Gisela en l'àrea de llengua.

Conclusions de les pràctiques

Tot i que encara es continuï assistint al centre de manera voluntària per valorar l'efectivitat de la implementació dels PI fins a finals de curs i per ajudar a les tutores en l'adaptació de materials, arribats a aquest punt en que s'han superat les 75 hores de pràctiques programades i en que es poden donar per aconseguits tots els objectius plantejats, és bon moment per reflexionar sobre tota la feina elaborada els darrers mesos.

Haig de dir que el fet de poder dur a terme el meu  projecte de pràctiques en un centre escolar ha estat per mi un plaer i al mateix temps un repte. Considerant que mai havia tingut l'oportunitat de treballar en una escola i que el primer pràcticum dels estudis s'adreçava principalment a adaptar materials per l'orientació acadèmico-professional de l'alumnat de secundària, aquest projecte resultava del tot nou per a mi, tant per la tasca com pel fet de coordinar-me amb altres professionals (mestres d'infantil i primària, psicòloga escolar, tutors, equip directiu) amb els que fins ara no havia pogut coincidir.

Quan vaig començar a plantejar el preprojecte tenia molts dubtes: "Sabré fer-ho? Podré estar a l'alçada?", ja que aquest pretenia satisfer una demanda suggerida pel propi centre i que jo vaig acceptar  de bon grat. Aquesta necessitat  plantejada requeria d'una resposta el més ràpida possible per tal de poder començar a implementar els PI dels alumnes quant abans millor.

En aquest sentit podríem pensar que es parla exclusivament d'una intervenció de tipus correctiu focalitzada en l'alumnat que presenta necessitats educatives especials. Ara bé,  el model que ha orientat el  meu pla d'acció es fonamenta en un model d'assessorament col·laboratiu des d'una perspectiva constructivista. Per tant el que s'ha proposat, a més a més, és l'orientació i la intervenció de caire preventiu, ja que és un dels models d' orientació i intervenció psicopedagògica que millor garanteix resultats a llarg termini i amb major abast pel correcte funcionament dels centres educatius. 

A partir de la planificació, desenvolupament, seguiment i avaluació del pla de treball s'han pogut contemplar totes les passes d'un assessorament psicopedagògic, a partir del qual cal assenyalar que s'ha aconseguit:

- Introduir millores en el funcionament del centre actuant en la zona de desenvolupament institucional, ja que s'ha generat un protocol i un model de document propi del centre per l'elaboració de Plans Individualitzats. Aquesta mesura d'atenció a la diversitat ha estat adaptada a les circumstàncies del centre i del context.

- Partir d'una perspectiva sistèmica que impliqui a tota la comunitat educativa, entenent que l'assessorament i la col·laboració en aquest pla de treball ha implicat a tutors, que aquests alhora han col·laborat amb la resta de docents i les famílies de l'alumnat.

En aquest sentit puc afirmar que el treball amb les tutores i la psicòloga del centre ha estat molt enriquidor, creant-se verdaderament un equip de treball. La relació entre els membres de l'equip s'ha fonamentat en la participació, en l'acceptació i en el reconeixement mutu. Així doncs, puc dir que els dubtes que tenia al principi poc a poc es van anar esvaint per què es partia d'una responsabilitat compartida que efectivament es va poder dur a terme.

Un aspecte que m'agradaria assenyalar, i que he pogut prendre consciència durant les pràctiques, és la dificultat que poden tenir els tutors i docents en disposar de temps per poder desenvolupar totes les tasques  imprescindibles per donar resposta a les necessitats educatives del seu alumnat. 

La dificultat en la coordinació d'horaris i moments de treball és un dels elements que ha fet que no es pogués seguir  la temporalització proposada en el preprojecte, i que aquest s'endarrerís una mica. És per això que considero que la planificació inicial és quelcom que s'ha de realitzar conjuntament quan treballen diversos professionals en el mateix projecte.

El fet de desenvolupar un PI no és una tasca senzilla, i la seva implementació encara menys.

Pel que fa a la seva elaboració, sí puc afirmar que s'ha fet un gran avenç, ja que les tutores al disposar d'un protocol a seguir i s'un model de document adaptat ja no es senten tan perdudes. D'aquesta manera, a més a més, s'estandaritza el pla d'acció a seguir i la resta de professionals poden disposar de referències en el moment en els que els hi sigui necessari.

A hores d'ara, com he comentat a l'inici d'aquest apartat, estic col·laborant amb les tutores en l'adaptació de materials per a que l'alumnat pugui seguir els objectius assenyalats en el Pla Individualitzat. Es necessita de força temps per dur a terme aquesta tasca i considero que el cos docent no pot assumir-la tota.

Tanmateix, i tot i que l'adaptació de materials o proves d'avaluació ja és un gran pas la problemàtica no queda pas resolta. El suport  i l'atenció individualitzada de vegades és incompatible amb el fet de fomentar la inclusivitat de l'alumnat ,no pas per la manca d'intencionalitat dels membres de la comunitat educativa sinó perquè els professionals que hi treballen durant la major part de la jornada escolar han d'atendre les particularitats de tot un grup. Treballar amb 25 alumnes per aula dificulta aquesta atenció i més quan el que es pretén és donar una resposta educativa de qualitat per a tothom.

Com a opinió personal considero que resulta utòpic el parlar d'atenció a la diversitat en els documents educatius quan no es disposen de suficients recursos per poder portar-ho a terme d'una manera efectiva. En aquest cas crec que cal una major consciència per part de les Administracions del que això requereix.

Pel que fa al paper del psicopedagog, considero que hauria de ser un professional que treballés  de manera continuada i inserit en la dinàmica pròpia del centre, ja que només així es podria avançar en la zona de desenvolupament institucional permanentment.

Proves d'avaluació adaptades per l'Alícia

En el PI a seguir per l'Alícia, calia tenir en compte que les proves d'avaluació estaríen adaptades.

A diferència de les proves de la resta dels seus companys de classe, en l'avaluació de l'Alícia predominen exercicis de relacionar o unir amb fletxes, activitats de caire molt visual - assenyalar en un dibuix, pintar - , omplir els buits segons paraules donades i preguntes de resposta tancada.

Aquest plantejament d'avaluació ha substituit a les preguntes obertes, taules de doble entrada, o omplir buits sense paraules donades.


Control CMedi_Unitat 4_Invertebrats

Control CMedi_Unitat 5_Les plantes


El resultat de el control de la primera avaluació adaptada (Unitat 4 Invertebrats) ha estat força positiu, l'alumna ha obtingut una puntuació de 7 sobre 10.

Materials adaptats per la Gisela

En la darrera fase del Pla del Treball, en la qual s'està implementant el que s'acordà en els PI, estic col·laborant en l'adaptació de materials per a que la Gisela pugui treballar i aconseguir els objectius definits en aquest document.

 A continuació adjunto una mostra d'algunes de les fitxes que s'han confeccionat:

Fitxes àrea de llengua_Gisela

Comprendre frases a partir de la seva lectura
Estructurar correctament frases senzilles i curtes
Ampliar vocabulari específic.

Fitxes àrea de matemàtiques_Gisela

Identificar i fer  correspondre numero-quantitat-grafia de l’1 al 20
Escriure la sèrie numèrica de l’1 al 10 a l’inrevès

Revisió dels objectius

A l'inici del meu Pla de Treball em vaig plantejar 3 objectius clars a desenvolupar durant el Pràcticum II de l'assignatura.

El primer d'ells que consistia en "Revisar les accions portades a terme fins el moment pel que fa a l'elaboració de PI de dos alumnes que presenten necessitats educatives especials, i donar continuïtat a l'assessorament a les respectives tutores per poder-los finalitzar i iniciar la seva implementació" , puc considerar-lo com a assolit. De fet, els dos Plans Individualitzats, tant el de la Gisela com el de l'Alícia, s'han desenvolupat des de zero i actualment ja es troben en fase d'implementació.

Ara mateix, i encara que ja hagi superat el número d'hores que la UOC proposa per dur a terme el projecte de Pràctiques, estic col·laborant en l'adaptació de materials - fitxes- proves d'avaluació per ambdues alumnes. D'aquesta manera, puc participar en el desenvolupament de l'adaptació curricular proposada, alhora que al mateix temps puc avaluar el seu grau d'adeqüació.

El segon objectiu proposat que consistia en "Fer un recull de les mesures d'atenció a la diversitat que s'havíen fet fins el moment a nivell d'adaptacions i mesures de reforç a l'aula amb el David i  el Gabriel", també ha estat assolit després de poder realitzar observacions a l'aula i de poder entrevistar-me amb les seves respectives tutores.

A més a més, a l'actualitat i fora del projecte de pràctiques, col·laboro en la passació de la prova CMP  - "Prova de Maduració del nen a Preescolar" de Riart i Solé (1990) que cada any es passa al curs de P-4 a l'inici i al final de curs. D'aquesta manera també podré de valorar els resultats del David.


El tercer i últim objectiu que corresponia a "Fonamentar les bases d'un protocol estandaritzat a seguir per a que aquest esdevingui un model que formi part dels recursos del centre", es pot dir que la CAD ja ha donat el seu vist- i -plau al model de PI proposat i que a més a més s'ha treballat en la seqüenciació de la pauta a seguir per les tutores per tal de planificar-lo, coordinar-lo i posar-lo en marxa.


A hores d'ara es pot dir, que tots els objectius estan aconseguits. Tot i així , com s'ha comentat, continuo oferint recolzament en la implementació dels PI perque considero que és una tasca que enriquirà sens dubte el meus coneixements sobre aquest tema i perque realment vull avaluar si la proposta realitzada és la correcta o no, analitzant els punts positius i allò que hagués calgut millorar.

Reflexions sobre el model d'assessorament educacional constructiu

En una de les primeres entrades d'aquest blog, concretament en la del 31 de març on s'exposava la fonamentació i els supòsits teòrics del projecte, es va considerar que l'estada de pràctiques i concretament la meva tasca es volia fonamentar en el model d'assessorament educacional constructiu (Martín i Solé, 1990).

Aquest model, que té com a trets bàsics la col·laboració i la corresponsabilització dels diferents agents educatius implicats, em va semblar (i continuar semblant-me) el més adient per dur a terme una intervenció com la que he anat exposant els darrers dies. Ara bé, no s'ha de perdre de vista les dificultats que comporta, i tenir-les presents com a professionals durant aquesta i per qualsevol altra futura intervenció.

L'assessorament educacional constructiu es fomenta en un model col·laboratiu d'intervenció i en la perspectiva constructivista de l'ensenyament - aprenentatge (Coll, 1990). Així doncs, es planteja que el coneixement ha de ser una construcció col·lectiva gràcies a la participació i el diàleg de tots els agents educatius i que només d'aquesta manera es poden atendre a totes les particularitats que esdevenen en el propi context. A partir d'aquesta idea trobem que ja no es veu el currículum com un producte estàtic sinó que el currículum es planteja com un procés (quelcom que considero importantíssim, i més quan hem d'atendre la diversitat d'alumnes present a les nostres aules).

El projecte, a més a més es pot dir que sempre ha partit des d'un punt de vista preventiu. Aquesta afirmació té en consideració el que un dels objectius prioritaris hagi consistit en la introducció de millores pel funcionament del centre, implicant a tota la comunitat educativa per així garantir un ensenyament de qualitat. 

La relació l'equip de treball es fonamenta en la comprensió i el treball conjunt, en la participació, en l'acceptació, en el reconeixement mutu i en la coresponsabilització vers un pla de treball compartit i contextualitzat  per avançar en la zona de desenvolupament institucional del centre.

Fins aleshores, m'he he pogut adonar que és necessari moltes dosis d'empatia i habilitat comunicativa per poder treballar en equip, i en especial en un projecte d'aquest tipus, en que intervenen diferents professionals (psicòloga, mestra, tutora, professionals externs). Cal crear interés i motivació pel projecte i sobretot cal tenir com a premisa que les idees mai són errònies, sinó que són més o menys adequades i sempre millorables. Aquest esperit d'autoavaluació i millora contínua és essencial per poder dur a terme intervencions fonamentades en el model d'assessorament educacional constructiu.

Imprescindible també és l'anàlisi del punt de partida, ja que en ocasions podem creure que tenim feina feta al respecte quan la realitat ens mostra que cal una revisió abans de seguir avançant. En aquest sentit considero que més val no còrrer, i no fer passes en fals.

Pel que fa a les principals dificultats que se'n desprenen d'aquest model d'assessorament, puc dir que:

- Col·laborar en la definició d’un problema és una tasca molt exigent des del punt de vista cognitiu i emocional. Per això, s'ha de treballar i dedicar temps a establir un clima de confiança mitjançant el diàleg per l’anàlisi del cas. Cal, a més a més, conferir un ordre temàtic a les accions i una ordenació jeràrquica segons la seva importància o rellevància com a mètode organitzatiu.

- Es poden crear desconfiances i falta d’implicació si les funcions dels diferents agents educatius no es troben ben definides i amb límits clars. En el meu cas no ha estat així ja que la primera fase d'intervenció s'adreçava específicament a crear un context de col·laboració i així evitar aquesta problemàtica. L'enfoc ha estat el de compartir responsabilitats, crear comprensions conjuntes i també crear un clima d’acceptació on el  treball individual s'enriqueixi des de la planificació en equip. 

- Un altre dels problemes que sólen sorgir és la manca d'inciativa o de independència de l'assessorat. Ara bé, fins al moment, cal dir que a partir d'una bona organització i implicació en el projecte, tots els participants s'han mostrat disposats a aportar el seu granet de sorra d'una manera molt activa.

En aquest cas la relació d'assessora (en pràctiques)  i tutores/ mestres/ equip directiu és simètrica, és a dir fuig d'un enfocament correctiu on la psicòloga o psicopedagoga es responsabilitza de preescriure el que s'ha de fer decidint unilateralment la millor solució al respecte. El meu rol és el de col·laboradora, integrada en el equip de treball, ajudant des del meu punt de vista a que els assessorats tinguin eines per a ser cada cop més autònoms. 

Vist - i - plau dels PI de la Gisela i de l'Alícia: Aprovació de la CAD i consentiment de les famílies

En la darrera reunió de la Comissió d'Atenció a la Diversitat,  no només es va donar llum verda per a que el model de PI proposat fos el model o protocol a seguir en el cas que el centre hagués d'elaborar un Pla Individualitzat, sinó que també es va aprovar el PI de les dues alumnes (Gisela i Alícia) que s'havia suggerit per tal de poder ajustar la resposta del centre a les seves necessitats educatives.

La directora del centre ja ha signat el document, donant així el seu vist - i - plau.

Tanmateix, la tutora de cada alumna es va citar amb els pares de cadascuna d'elles per explicar la proposta que se'n feia i demanar la seva autorització i col·laboració en el seu desenvolupament.
Tot i que no vaig poder assistir presencialment a aquestes reunions, a l'endemà vaig poder comentar amb les tutores com havia estat aquesta trobada amb la família.

A continuació us resumeixo els trets més importants:

FAMÍLIA DE LA GISELA -->  Ha signat el PI i s'ha mostrat molt disposada a ajudar en tot el que calgui. Se'ls hi ha explicat quines eren les competències que es prioritzaríen d'aquí a final de curs i comenten que provaran de ajudar a la nena en les tasques escolars. Tot i així se'ls hi ha explicitat que una de les competències que es vol treballar amb més èmfasi és l'autonomia de la nena, de manera que cal superar aquesta dependència que mostra a escola. Se'ls hi proposa que la nena tingui algun reforç a casa (reeducacions, extraescolar). Ho valoren però de moment la situació econòmica no és gaire bona.

FAMÍLIA DE l'ALÍCIA --> Ha signat el PI i comenten que actualment la nena està assistint a les sessions amb la terapeuta del CSMIJ. Fa poc que hi han tornat. Se'ls hi explica que la nena podrà seguir el ritme de la classe però que tindrà un format d'avaluació específic segons els continguts que s'hagin considerat prioritzar. Entenen perfectament la proposta i es mostren molt receptius per ajudar-la en el seu treball a casa.

 A partir d'aquí, i des de fa ja uns dies, el Pla Individualitzat de l'Alícia i el Pla Individualitzat de la Gisela estan en marxa!!

Seguiment de la pauta per les tutores en la coordinació del PI

A continuació s'adjunta la pauta que es va elaborar en el seu dia per tal de que les tutores puguessin tenir un referent en la seqüencialització de l'elaboració dels PI, i s'acompanya de breus notes sobre com es va desenvolupant:

1. Revisió del nivell competencial de les alumnes

Objectiu: S'ha d'assenyalar quins dels objectius de cicles anteriors ha superat o no l'alumna. Aquesta tasca és necessària per tal de saber quin és el punt de partida sobre el que hem de fer l'adaptació curricular.

Participants:  tutora amb el suport de psicopedagoga en pràctiques

Material: Graella NAC - EAP Priorat

GISELA

En el cas de la Gisela com el PI es realitza en les àrees instrumentals del currículum la tutora el passat 11 d'abril va identificar el NAC a partir de la graella de l'EAP - Priorat

ALÍCIA 

En el cas de l'Alícia no va ser necessària aquesta fase de la pauta ja que C. Medi no és una assignatura acumulativa i per tant s'ha de passar directament a definir quins continguts volem prioritzar de l'alumna.

 2. Anàlisi  i definició dels continguts/competències que es volen prioritzar en el PI. 

Objectiu:  Identificar quins seran els continguts que caldrà prioritzar en l'adaptació curricular i sobre els quals s'avaluarà a l'alumna. 

Participants. Tutora amb el suport de psicopedagoga en pràctiques

Material: graella NAC EAP-Priorat - Programació d'aula C. Medi 3er Primària

 El passat dia 18 d'abril és va consensuar conjuntament amb les dues tutores quins eren els continguts o competències a prioritzar en ambdós casos. 
(*) per saber quins son es poden veure les entrades que corresponen a competències a prioritzar en cada cas.

GISELA
En el cas de la Gisela en base a la graella de mínims a assolir es van escollir aquells que es consideraren prioritaris tenint en compte els objectius que no havia assolit en l'etapa d'educació infantil.

ALÍCIA
En el cas de l'Alícia es va recórrer a la programació d'aula i es van identificar aquells continguts més rellevants o de major importància que calia que l'alumna assolís.

3. Proposta sobre aspectes metodològics i organitzatius. Recursos necessaris. Consens i viabilitat.  (20 d'abril)

Objectiu: Identificar de quina manera caldrà donar resposta a les necessitats educatives de l'alumna pel que fa als materials que s'utilitzaran, a les maneres en que s'agruparà (petit grup, grup de reforç) tenint en compte els recursos que en aquests moments disposa el centre.
Participants: tutora i psicopedagoga en pràctiques 

GISELA

En el cas de la Gisela caldrà continuar amb el grup de reforç a l'àrea de llengua i plantejar-se el grup de reforç en l'àrea de matemàtiques que s'inicia a finals d'abril. Caldrà desenvolupar materials adaptats per a que l'alumna pugui treballar a classe (fitxes adaptades). Suport personalitzat de la mestra a l'AO.

 ALÍCIA 
En el cas de l'Alícia no farà falta desenvolupar materials específics per treballar a l'aula. El que es requerirà es l'adaptació dels controls d'avaluació de l'alumna, en base als continguts que s'han prioritzat respecte a la resta d'alumnes i utilitzant tipus de preguntes tancades, de relacionar, d'identificar, etc.

4. Redacció del PI. Traspàs de la proposta al document PI del centre. (del 20 al 25 d'abril)

Objectiu :Traslladar tota la informació recollida al model de PI que s'ha proposat.
Participants: tutora i psicopedagoga en pràctiques

Com jo era la persona que havia elaborat el format del model de PI em vaig encarregar de traslladar la informació als respectius documents. Posteriorment es va revisar amb cadascuna de les tutores.

5. Presentació a la CAD. Aprovació per part de l'equip directiu. (26 d'abril)

Objectiu: La CAD ha de donar el seu vist-i -plau al PI presentat en cada cas. La representant de l'equip directiu ha de donar la seva aprovació per tal de posar-ho en marxa, signant en el primer full del model proposat.
Participants: CAD i directora del centre

6. Reunió amb pares i demanar la seva autorització i col·laboració. Coordinació amb professionals externs. (setmana del 30 abril al 4 de maig)

Objectiu: Les tutores convocaran una reunió amb els pares per tal que puguin conèixer l'adaptació curricular realitzada i donin el seu consentiment. A més a mes caldrà fer que se'ls hi faci veure la importància de la seva col·laboració exigint cert compromís per tal que hi pugui haver una certa continuïtat educativa.
La psicòloga del centre es posarà en contacte amb els professionals externs que atenen a cada alumna per comunicar-lis els objectius prioritzats a l'escola.
Participants: tutora i família; psicòloga - professionals externs.

7. Aplicació del PI i coordinació en l'àmbit familiar. (Principis de maig)

 Objectiu:  Posar en marxa el Pla individualitzat tenint en compte les competències a prioritzar i els aspectes metodològics i organitzatius que s'han contemplat. 
L'activitat principal serà l'adaptació de materials, en la que es col·laborarà amb les tutores.
Participants : tutora, psicopedagoga en pràctiques i família.

GISELA

Es col·laborarà en l'adaptació de fitxes en les àrees de matemàtiques i llengua catalana

ALÍCIA

Es col·laborarà en l'adaptació de les proves d'avaluació dels temes que resten per finalitzar el curs.

Cada tutora utilitzarà notes a l'agenda de l'alumna per tal de coordinar amb la família les actuacions que se'n facin al respecte i per rebre notificacions respecte a intervencions d'altres professionals externs.

8. Seguiment i avaluació del PI. (a partir de principis de maig)

Objectiu: Avaluar fins a quin punt cada alumna està aconseguint els objectius que s'havien proposat, avaluar si s'han tingut en compte tots els elements organitzatius i metodològics contemplats al document i d'aquesta manera inferir si el Pla Individualitzat proposat era ajustat a les circumstànies de l'alumnat i del centre.

Aprovació del model de PI per la CAD i Dilema contingut-competència

En la darrera reunió de la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) es va aprovar el model de PI que es va proposar. No es va fer cap modificació al respecte, ja que es va considerar que era un model força entenedor i que recollia aquells aspectes necessaris per poder planificar d'una manera clara la resposta educativa a les necessitats de l'alumnat.
Per mi ha estat una gran satisfacció saber que tot el treball realitzat ha tingut el seu reconeixement!

A més a més com que paral·lelament s'havia col·laborat en la redacció dels PI amb les tutores (identificant el nivell competencial de les alumnes, proposant continguts a prioritzar, materials o recursos necessaris) es van presentar també els dos models de PI ja desenvolupats: el model de PI de la Gisela i el model de PI de l'Alícia. 

Al respecte, i ja endinsant-nos a la fase 5 del meu projecte, volia comentar en aquesta entrada un aspecte assenyalat per la Sabina (consultora de la UOC) i es el següent:  La consultora em va plantejar si no era potser millor parlar de competències més que no pas de continguts en el model de PI.

Com podreu veure al model de PI proposat hi ha una graella on s'especifiquen les competències bàsiques que cal treballar prioritàriament amb cada alumne que tingui el PI, ja que el nou model educatiu proposa programar i avaluar a l'alumnat en base a aquestes.

Tot i així, en la proposta curricular adaptada que se'n realitza vàrem considerar molt més pràctic parlar de continguts prioritzats :  - Ex. Correspondència número-quantitat-grafia  per conèixer allò en què s'havia de fonamentar les propostes d'ensenyament-aprenentatge i per tant avaluar.

Tenint en compte tot això, vàrem fer un cop de volta més i es va suggerir parlar de competències a prioritzar transformant els continguts en frases que comencessin amb un verb que pugués descriure el que es pretenia de l'alumne.  " L'alumna haurà de ser capaç de identificar i fer correspondre número-quantitat-grafia de l'1 al 20"

(*) Les entrades anteriors que amb títol " Continguts mínims a assolir per la Gisela" i " Continguts mínims a assolir per l'Alícia" ja estan modificades seguint aquest criteri. Ara s'anomenen "Competències a assolir per la Gisela" i " Competències a assolir per l'Alícia".

En aquesta entrada considero adient fer-vos constar alguns dels verbs més emprats a l'hora de poder redactar competències en base a continguts específics:

L'alumne/a haurà de ser capaç de.....


ENUMERAR, ANOMENAR, IDENTIFICAR, DEFINIR, RECONÈIXER, RECORDAR  (CONEIXEMENT)
EXPLICAR, INTERPRETAR, PREVEURE, DESCRIURE, COMPARAR, DIFERENCIAR (COMPRENSIÓ)
RESOLDRE, UTILITZAR, MANIPULAR, APLICAR, CALCULAR, FORMULAR (APLICACIÓ)
ANALITZAR, ORAGANITZAR, DEDUIR, TRIAR, DISTINGIR, COMPARAR (ANÀLISI)
CONCEBRE, ESCRIURE, EXPOSAR, DEFINIR, PLANIFICAR (SÍNTESI)
AVALUAR, JUTJAR, DEFENSAR, JUSTIFICAR, ARGUMENTAR (AVALUACIÓ)


 

Recull de mesures d'atenció educativa pel David

Els darrers dies d'assistència al centre de pràctiques vaig poder reunir-me amb la tutora del David (P-4) per tal de poder posar per escrit les mesures d'atenció educativa que s'utilitzen amb aquest alumne.

Com ja s'haurà pogut constatar en aquest blog, aquesta tasca estava programada per la fase 2 del meu projecte. Tot i així, fins desprès de les vacances d'abril no es va poder dur a terme per incompatibilitat d'horaris.

El David és un nen que té un diagnostic provisional de TEA i que està pendent de revisió per part de l'Unitat de Trastorns del Desenvolupament de l'hospital que el porta.
Se li va diagnosticar a la Llar d'Infants i se'l va derivar al CDIAP. Després d'unes quantes sessions va deixar d'assistir per decisió de la família. Els pares donen molt suport al seu fill i col·laboren amb l'escola però no volen ajuda d'un professional extern.  (Actualment s'està treballant en això)

La psicòloga del centre m'havia comentat que sembla ser un cas de síndrome d'Asperger, per tant em vaig documentar sobre el tema.

Aquí us deixo l'enllaç de la Federació de Síndrome d'Asperger Española:  http://www.asperger.es/ 
i us recomano que per introduir-vos en el tema llegiu el módul 5 de l'assignatura Intervenció Psicopedagògica en els Trastorns del  Desenvolupament.  Per aprofundir:

- Hortal, C. (Coord). (2011) Alumnado con transtorno del espectro autista. Colecció Escola Inclusiva. Barcelona: Ed. Graó.

 A tall de resum, es pot dir que l'Asperger és un tipus d'autisme que es caracteritza perque:

- Els infants i els adults amb síndrome d'Asperger no presenten deficiències estructurals en el llenguatge, però aquest resulta extrany: té limitacions pragmàtiques (com a instrument de comunicació) i prosòdiques (en la melodia) que criden l'atenció.
- Els infants i adults amb síndrome d'Asperger tenen capacitats normals d'intel·ligència impersonal freda, i sovint competències extraordinàries en camps restringits.

Les característiques principals de la síndrome d'Asperger són:

1. Trastorn qualitatiu de la relació
2. Inflexibilitat mental i de comportament
3. Problemes de parla i llenguatge
4. Alteracions de l'expressió emocional i motriu
5. Capacitat normal d'intel·ligència impersonal.

A part de l'entrevista amb la seva tutora he pogut assistir un parell de dies com a observadora a la classe i així he pogut analitzar de prop el seu cas per poder comentar amb major criteri quines necessitats pot presentar el nen a l'aula. Al respecte de les característiques que s'han exposat amb anterioritat cal dir que durant les observacions s'ha detectat que:

1. El nen no es relaciona gairebé amb els companys i companyes de classe. No s'adreça verbalment a ells. Falta connectar emocionalment amb ells. Conductes disruptives: els hi pega, estira dels cabells...No sap com jugar amb ells ni distingeix quan fan broma o estan enfadats. A l'esbarjo l'única cosa que fa és passejar sol.
2. El nen és molt detallista. s'entreté amb petits objectes  i amb rutines com per exemple "posar-se la bata" "pintar els forats de carpeta de la fitxa d'activitat". Fent jocs de construccions es fixa de manera molt detallada en les peces que són iguals. Realitza tasques mecànicament.
3. Ecolàlies. Canta. Entonació anormal. Dificultat per iniciar una conversa.
4. Manca de correspondència entre gestos expressius i els seus referents. En una ocasió cau de la cadira i es mostra absent.
5. Capacitat normal d'intel·ligència. Té un vocabulari adient per la seva edat.

Per tal de respondre a les seves necessitats educatives és convenient treballar en aquesta línia:

- Establir i augmentar el contacte visual amb el David.
- Proximitat i contacte físic
- Utilitzar un llenguatge clar i directe amb el nen. Explicar exactament el que es vol dir, sense utilitzar doble significat, sense fer joc de paraules.
- Fomentar la seva participació activa i afavorir situacions de joc mediat per l'adult en el que el nen pugui anar comprenent les normes del joc i la manera de portar-lo a terme. 
- Partir dels seus interessos i adaptar-nos al seu joc per iniciar intercanvis comunicatius i situacions d’atenció
compartida.
- Sol·licitar la seva participació gradual en activitats grupals.
- Fer servir pictogrames que recolzen la rutina del dia a dia "pati" "bata" "berenar" "treballar en silenci", etc.
- Pautar la seqüència d'activitat fragmentant-la. Plantejar tasques curtes, que tinguin un èxit immediat i reforçar-les immediatament.
- Utilitzar una agenda de comunicació amb la família per tal que la mestra i els pares puguin saber quines activitats s'han fet en cada àmbit i reforçar el treball conjunt.

Ara que conec una mica més el centre educatiu...

Amb l'objectiu d'ampliar una mica més la informació que correspon al context, aprofito l'estructura del document enviat per la consultora extret de l'assignatura Educació Especial per tal d'analitzar algunes  de les dimensions més rellevants que cal tenir en compte a l'hora de descriure els centres educatius en quant als processos d'atenció a la diversitat i integració del seu alumnat.

Mòdul 3: Necessitats educatives especials: definicions i respostes. Gerardo Echeita, Ma. Luis Galán i Víctor M. Rodríguez. Editorial UOC.

Respecte a la línia pedagògica es pot dir que el centre on porto a terme el meu Pràcticum és una escola  salesiana i per tant promou la formació integral del seu alumnat d'acord amb una concepció cristiana de la persona, de la vida i del món.
La proposta educativa del centre és fonamenta en el que s'anomena sistema preventiu que consisteix principalment en fer propostes d'experiències positives i col·laborar amb l'alumnat en el desenvolupament d'actituds que els permetin superar riscos i situacions de perill. L'ambient educatiu es caracteritza pel valor de l'esforç de la feina diària, per la racionalitat i flexibilitat, pel clima d'alegria i de festa i sobretot per un gran sentiment de familiaritat i treball conjunt amb aquesta institució.
Es treballa per campanyes distribuides al llarg del calendari escolar de manera que es permet un vincle família-escola per tal de celebrar a més a més les dates assenyalades en el calendari cristià, sota un lema que es tria a l'inici de curs. Aquest any es treballen les TIC.
Tal i com es va comentar en altra entrada actualment s'està revisant el Projecte Educatiu de Centre (PEC), però aquest es fonamenta esencialment en la proposta de les escoles salesianes.

A més a més el centre ofereix activitats complementàries que es reflexen al currículum com són Educació en valors, PAI o projecte d'activació a la intel·ligència, Tècniques d'expressió, Tècniques d'estudi, taller d'Informàtica, Projecte de Recerca, Taller de lectura i càlcul, Mitjans de comunicació social i Anglès, taller d'informàrica i tècniques d'expressió a Ed. Infantil..

En quant a l'estructura organitzativa del centre i els aspectes psicosocials cal remarcar que és un centre concertat amb 4 unitats d'Educació Infantil i 6 unitats d'Educació Primària (dues unitats per cada cicle). L'equip directiu està format per persones que porten molts anys a l'escola i coneixen a la perfecció el context i l'equip humà amb el qual treballen. El cos docent està format per mestres que porten molts anys a l'escola i per mestres joves que tot i portar pocs anys exercint com a professionals són persones amb gran implicació i iniciativa que s'han inserit ràpidament i s'han adaptat a la dinàmica del centre.

El clima de treball sota el meu punt de vista es molt bo, ja que tots els docents estan disposats a col·laborar en qualsevol millora pel centre. Per tant, tot i que hi ha una organització jeràrquica establerta i unes distribucions horàries i funcions per a cada membre de la comunitat educativa, no és tracta d'una estructura rígida i impermeable sinó tot el contrari: els professionals del centre es caracteritzen per la seva flexibilitat, cohesió i adaptació ràpida a les circumstàncies.

La relació entre el professorat i la psicòloga del centre podem dir que és excel·lent, encara que la majoria de trobades no son pautades la comunicació és molt fluida entre les dues parts.

Per finalitzar en quant a la relació de les famílies amb el centre podem dir que degut a la proposta educativa de la pròpia escola aquestes (de manera general) solen implicar-se força en les activitats que s'organitzen des de la institució educativa.