Conclusions de les pràctiques

Tot i que encara es continuï assistint al centre de manera voluntària per valorar l'efectivitat de la implementació dels PI fins a finals de curs i per ajudar a les tutores en l'adaptació de materials, arribats a aquest punt en que s'han superat les 75 hores de pràctiques programades i en que es poden donar per aconseguits tots els objectius plantejats, és bon moment per reflexionar sobre tota la feina elaborada els darrers mesos.

Haig de dir que el fet de poder dur a terme el meu  projecte de pràctiques en un centre escolar ha estat per mi un plaer i al mateix temps un repte. Considerant que mai havia tingut l'oportunitat de treballar en una escola i que el primer pràcticum dels estudis s'adreçava principalment a adaptar materials per l'orientació acadèmico-professional de l'alumnat de secundària, aquest projecte resultava del tot nou per a mi, tant per la tasca com pel fet de coordinar-me amb altres professionals (mestres d'infantil i primària, psicòloga escolar, tutors, equip directiu) amb els que fins ara no havia pogut coincidir.

Quan vaig començar a plantejar el preprojecte tenia molts dubtes: "Sabré fer-ho? Podré estar a l'alçada?", ja que aquest pretenia satisfer una demanda suggerida pel propi centre i que jo vaig acceptar  de bon grat. Aquesta necessitat  plantejada requeria d'una resposta el més ràpida possible per tal de poder començar a implementar els PI dels alumnes quant abans millor.

En aquest sentit podríem pensar que es parla exclusivament d'una intervenció de tipus correctiu focalitzada en l'alumnat que presenta necessitats educatives especials. Ara bé,  el model que ha orientat el  meu pla d'acció es fonamenta en un model d'assessorament col·laboratiu des d'una perspectiva constructivista. Per tant el que s'ha proposat, a més a més, és l'orientació i la intervenció de caire preventiu, ja que és un dels models d' orientació i intervenció psicopedagògica que millor garanteix resultats a llarg termini i amb major abast pel correcte funcionament dels centres educatius. 

A partir de la planificació, desenvolupament, seguiment i avaluació del pla de treball s'han pogut contemplar totes les passes d'un assessorament psicopedagògic, a partir del qual cal assenyalar que s'ha aconseguit:

- Introduir millores en el funcionament del centre actuant en la zona de desenvolupament institucional, ja que s'ha generat un protocol i un model de document propi del centre per l'elaboració de Plans Individualitzats. Aquesta mesura d'atenció a la diversitat ha estat adaptada a les circumstàncies del centre i del context.

- Partir d'una perspectiva sistèmica que impliqui a tota la comunitat educativa, entenent que l'assessorament i la col·laboració en aquest pla de treball ha implicat a tutors, que aquests alhora han col·laborat amb la resta de docents i les famílies de l'alumnat.

En aquest sentit puc afirmar que el treball amb les tutores i la psicòloga del centre ha estat molt enriquidor, creant-se verdaderament un equip de treball. La relació entre els membres de l'equip s'ha fonamentat en la participació, en l'acceptació i en el reconeixement mutu. Així doncs, puc dir que els dubtes que tenia al principi poc a poc es van anar esvaint per què es partia d'una responsabilitat compartida que efectivament es va poder dur a terme.

Un aspecte que m'agradaria assenyalar, i que he pogut prendre consciència durant les pràctiques, és la dificultat que poden tenir els tutors i docents en disposar de temps per poder desenvolupar totes les tasques  imprescindibles per donar resposta a les necessitats educatives del seu alumnat. 

La dificultat en la coordinació d'horaris i moments de treball és un dels elements que ha fet que no es pogués seguir  la temporalització proposada en el preprojecte, i que aquest s'endarrerís una mica. És per això que considero que la planificació inicial és quelcom que s'ha de realitzar conjuntament quan treballen diversos professionals en el mateix projecte.

El fet de desenvolupar un PI no és una tasca senzilla, i la seva implementació encara menys.

Pel que fa a la seva elaboració, sí puc afirmar que s'ha fet un gran avenç, ja que les tutores al disposar d'un protocol a seguir i s'un model de document adaptat ja no es senten tan perdudes. D'aquesta manera, a més a més, s'estandaritza el pla d'acció a seguir i la resta de professionals poden disposar de referències en el moment en els que els hi sigui necessari.

A hores d'ara, com he comentat a l'inici d'aquest apartat, estic col·laborant amb les tutores en l'adaptació de materials per a que l'alumnat pugui seguir els objectius assenyalats en el Pla Individualitzat. Es necessita de força temps per dur a terme aquesta tasca i considero que el cos docent no pot assumir-la tota.

Tanmateix, i tot i que l'adaptació de materials o proves d'avaluació ja és un gran pas la problemàtica no queda pas resolta. El suport  i l'atenció individualitzada de vegades és incompatible amb el fet de fomentar la inclusivitat de l'alumnat ,no pas per la manca d'intencionalitat dels membres de la comunitat educativa sinó perquè els professionals que hi treballen durant la major part de la jornada escolar han d'atendre les particularitats de tot un grup. Treballar amb 25 alumnes per aula dificulta aquesta atenció i més quan el que es pretén és donar una resposta educativa de qualitat per a tothom.

Com a opinió personal considero que resulta utòpic el parlar d'atenció a la diversitat en els documents educatius quan no es disposen de suficients recursos per poder portar-ho a terme d'una manera efectiva. En aquest cas crec que cal una major consciència per part de les Administracions del que això requereix.

Pel que fa al paper del psicopedagog, considero que hauria de ser un professional que treballés  de manera continuada i inserit en la dinàmica pròpia del centre, ja que només així es podria avançar en la zona de desenvolupament institucional permanentment.