Nou material adaptat a la Gisela (àrea de llengua)

Adjunto noves fitxes adaptades per la Gisela en l'àrea de llengua.

Conclusions de les pràctiques

Tot i que encara es continuï assistint al centre de manera voluntària per valorar l'efectivitat de la implementació dels PI fins a finals de curs i per ajudar a les tutores en l'adaptació de materials, arribats a aquest punt en que s'han superat les 75 hores de pràctiques programades i en que es poden donar per aconseguits tots els objectius plantejats, és bon moment per reflexionar sobre tota la feina elaborada els darrers mesos.

Haig de dir que el fet de poder dur a terme el meu  projecte de pràctiques en un centre escolar ha estat per mi un plaer i al mateix temps un repte. Considerant que mai havia tingut l'oportunitat de treballar en una escola i que el primer pràcticum dels estudis s'adreçava principalment a adaptar materials per l'orientació acadèmico-professional de l'alumnat de secundària, aquest projecte resultava del tot nou per a mi, tant per la tasca com pel fet de coordinar-me amb altres professionals (mestres d'infantil i primària, psicòloga escolar, tutors, equip directiu) amb els que fins ara no havia pogut coincidir.

Quan vaig començar a plantejar el preprojecte tenia molts dubtes: "Sabré fer-ho? Podré estar a l'alçada?", ja que aquest pretenia satisfer una demanda suggerida pel propi centre i que jo vaig acceptar  de bon grat. Aquesta necessitat  plantejada requeria d'una resposta el més ràpida possible per tal de poder començar a implementar els PI dels alumnes quant abans millor.

En aquest sentit podríem pensar que es parla exclusivament d'una intervenció de tipus correctiu focalitzada en l'alumnat que presenta necessitats educatives especials. Ara bé,  el model que ha orientat el  meu pla d'acció es fonamenta en un model d'assessorament col·laboratiu des d'una perspectiva constructivista. Per tant el que s'ha proposat, a més a més, és l'orientació i la intervenció de caire preventiu, ja que és un dels models d' orientació i intervenció psicopedagògica que millor garanteix resultats a llarg termini i amb major abast pel correcte funcionament dels centres educatius. 

A partir de la planificació, desenvolupament, seguiment i avaluació del pla de treball s'han pogut contemplar totes les passes d'un assessorament psicopedagògic, a partir del qual cal assenyalar que s'ha aconseguit:

- Introduir millores en el funcionament del centre actuant en la zona de desenvolupament institucional, ja que s'ha generat un protocol i un model de document propi del centre per l'elaboració de Plans Individualitzats. Aquesta mesura d'atenció a la diversitat ha estat adaptada a les circumstàncies del centre i del context.

- Partir d'una perspectiva sistèmica que impliqui a tota la comunitat educativa, entenent que l'assessorament i la col·laboració en aquest pla de treball ha implicat a tutors, que aquests alhora han col·laborat amb la resta de docents i les famílies de l'alumnat.

En aquest sentit puc afirmar que el treball amb les tutores i la psicòloga del centre ha estat molt enriquidor, creant-se verdaderament un equip de treball. La relació entre els membres de l'equip s'ha fonamentat en la participació, en l'acceptació i en el reconeixement mutu. Així doncs, puc dir que els dubtes que tenia al principi poc a poc es van anar esvaint per què es partia d'una responsabilitat compartida que efectivament es va poder dur a terme.

Un aspecte que m'agradaria assenyalar, i que he pogut prendre consciència durant les pràctiques, és la dificultat que poden tenir els tutors i docents en disposar de temps per poder desenvolupar totes les tasques  imprescindibles per donar resposta a les necessitats educatives del seu alumnat. 

La dificultat en la coordinació d'horaris i moments de treball és un dels elements que ha fet que no es pogués seguir  la temporalització proposada en el preprojecte, i que aquest s'endarrerís una mica. És per això que considero que la planificació inicial és quelcom que s'ha de realitzar conjuntament quan treballen diversos professionals en el mateix projecte.

El fet de desenvolupar un PI no és una tasca senzilla, i la seva implementació encara menys.

Pel que fa a la seva elaboració, sí puc afirmar que s'ha fet un gran avenç, ja que les tutores al disposar d'un protocol a seguir i s'un model de document adaptat ja no es senten tan perdudes. D'aquesta manera, a més a més, s'estandaritza el pla d'acció a seguir i la resta de professionals poden disposar de referències en el moment en els que els hi sigui necessari.

A hores d'ara, com he comentat a l'inici d'aquest apartat, estic col·laborant amb les tutores en l'adaptació de materials per a que l'alumnat pugui seguir els objectius assenyalats en el Pla Individualitzat. Es necessita de força temps per dur a terme aquesta tasca i considero que el cos docent no pot assumir-la tota.

Tanmateix, i tot i que l'adaptació de materials o proves d'avaluació ja és un gran pas la problemàtica no queda pas resolta. El suport  i l'atenció individualitzada de vegades és incompatible amb el fet de fomentar la inclusivitat de l'alumnat ,no pas per la manca d'intencionalitat dels membres de la comunitat educativa sinó perquè els professionals que hi treballen durant la major part de la jornada escolar han d'atendre les particularitats de tot un grup. Treballar amb 25 alumnes per aula dificulta aquesta atenció i més quan el que es pretén és donar una resposta educativa de qualitat per a tothom.

Com a opinió personal considero que resulta utòpic el parlar d'atenció a la diversitat en els documents educatius quan no es disposen de suficients recursos per poder portar-ho a terme d'una manera efectiva. En aquest cas crec que cal una major consciència per part de les Administracions del que això requereix.

Pel que fa al paper del psicopedagog, considero que hauria de ser un professional que treballés  de manera continuada i inserit en la dinàmica pròpia del centre, ja que només així es podria avançar en la zona de desenvolupament institucional permanentment.

Proves d'avaluació adaptades per l'Alícia

En el PI a seguir per l'Alícia, calia tenir en compte que les proves d'avaluació estaríen adaptades.

A diferència de les proves de la resta dels seus companys de classe, en l'avaluació de l'Alícia predominen exercicis de relacionar o unir amb fletxes, activitats de caire molt visual - assenyalar en un dibuix, pintar - , omplir els buits segons paraules donades i preguntes de resposta tancada.

Aquest plantejament d'avaluació ha substituit a les preguntes obertes, taules de doble entrada, o omplir buits sense paraules donades.


Control CMedi_Unitat 4_Invertebrats

Control CMedi_Unitat 5_Les plantes


El resultat de el control de la primera avaluació adaptada (Unitat 4 Invertebrats) ha estat força positiu, l'alumna ha obtingut una puntuació de 7 sobre 10.

Materials adaptats per la Gisela

En la darrera fase del Pla del Treball, en la qual s'està implementant el que s'acordà en els PI, estic col·laborant en l'adaptació de materials per a que la Gisela pugui treballar i aconseguir els objectius definits en aquest document.

 A continuació adjunto una mostra d'algunes de les fitxes que s'han confeccionat:

Fitxes àrea de llengua_Gisela

Comprendre frases a partir de la seva lectura
Estructurar correctament frases senzilles i curtes
Ampliar vocabulari específic.

Fitxes àrea de matemàtiques_Gisela

Identificar i fer  correspondre numero-quantitat-grafia de l’1 al 20
Escriure la sèrie numèrica de l’1 al 10 a l’inrevès

Revisió dels objectius

A l'inici del meu Pla de Treball em vaig plantejar 3 objectius clars a desenvolupar durant el Pràcticum II de l'assignatura.

El primer d'ells que consistia en "Revisar les accions portades a terme fins el moment pel que fa a l'elaboració de PI de dos alumnes que presenten necessitats educatives especials, i donar continuïtat a l'assessorament a les respectives tutores per poder-los finalitzar i iniciar la seva implementació" , puc considerar-lo com a assolit. De fet, els dos Plans Individualitzats, tant el de la Gisela com el de l'Alícia, s'han desenvolupat des de zero i actualment ja es troben en fase d'implementació.

Ara mateix, i encara que ja hagi superat el número d'hores que la UOC proposa per dur a terme el projecte de Pràctiques, estic col·laborant en l'adaptació de materials - fitxes- proves d'avaluació per ambdues alumnes. D'aquesta manera, puc participar en el desenvolupament de l'adaptació curricular proposada, alhora que al mateix temps puc avaluar el seu grau d'adeqüació.

El segon objectiu proposat que consistia en "Fer un recull de les mesures d'atenció a la diversitat que s'havíen fet fins el moment a nivell d'adaptacions i mesures de reforç a l'aula amb el David i  el Gabriel", també ha estat assolit després de poder realitzar observacions a l'aula i de poder entrevistar-me amb les seves respectives tutores.

A més a més, a l'actualitat i fora del projecte de pràctiques, col·laboro en la passació de la prova CMP  - "Prova de Maduració del nen a Preescolar" de Riart i Solé (1990) que cada any es passa al curs de P-4 a l'inici i al final de curs. D'aquesta manera també podré de valorar els resultats del David.


El tercer i últim objectiu que corresponia a "Fonamentar les bases d'un protocol estandaritzat a seguir per a que aquest esdevingui un model que formi part dels recursos del centre", es pot dir que la CAD ja ha donat el seu vist- i -plau al model de PI proposat i que a més a més s'ha treballat en la seqüenciació de la pauta a seguir per les tutores per tal de planificar-lo, coordinar-lo i posar-lo en marxa.


A hores d'ara es pot dir, que tots els objectius estan aconseguits. Tot i així , com s'ha comentat, continuo oferint recolzament en la implementació dels PI perque considero que és una tasca que enriquirà sens dubte el meus coneixements sobre aquest tema i perque realment vull avaluar si la proposta realitzada és la correcta o no, analitzant els punts positius i allò que hagués calgut millorar.

Reflexions sobre el model d'assessorament educacional constructiu

En una de les primeres entrades d'aquest blog, concretament en la del 31 de març on s'exposava la fonamentació i els supòsits teòrics del projecte, es va considerar que l'estada de pràctiques i concretament la meva tasca es volia fonamentar en el model d'assessorament educacional constructiu (Martín i Solé, 1990).

Aquest model, que té com a trets bàsics la col·laboració i la corresponsabilització dels diferents agents educatius implicats, em va semblar (i continuar semblant-me) el més adient per dur a terme una intervenció com la que he anat exposant els darrers dies. Ara bé, no s'ha de perdre de vista les dificultats que comporta, i tenir-les presents com a professionals durant aquesta i per qualsevol altra futura intervenció.

L'assessorament educacional constructiu es fomenta en un model col·laboratiu d'intervenció i en la perspectiva constructivista de l'ensenyament - aprenentatge (Coll, 1990). Així doncs, es planteja que el coneixement ha de ser una construcció col·lectiva gràcies a la participació i el diàleg de tots els agents educatius i que només d'aquesta manera es poden atendre a totes les particularitats que esdevenen en el propi context. A partir d'aquesta idea trobem que ja no es veu el currículum com un producte estàtic sinó que el currículum es planteja com un procés (quelcom que considero importantíssim, i més quan hem d'atendre la diversitat d'alumnes present a les nostres aules).

El projecte, a més a més es pot dir que sempre ha partit des d'un punt de vista preventiu. Aquesta afirmació té en consideració el que un dels objectius prioritaris hagi consistit en la introducció de millores pel funcionament del centre, implicant a tota la comunitat educativa per així garantir un ensenyament de qualitat. 

La relació l'equip de treball es fonamenta en la comprensió i el treball conjunt, en la participació, en l'acceptació, en el reconeixement mutu i en la coresponsabilització vers un pla de treball compartit i contextualitzat  per avançar en la zona de desenvolupament institucional del centre.

Fins aleshores, m'he he pogut adonar que és necessari moltes dosis d'empatia i habilitat comunicativa per poder treballar en equip, i en especial en un projecte d'aquest tipus, en que intervenen diferents professionals (psicòloga, mestra, tutora, professionals externs). Cal crear interés i motivació pel projecte i sobretot cal tenir com a premisa que les idees mai són errònies, sinó que són més o menys adequades i sempre millorables. Aquest esperit d'autoavaluació i millora contínua és essencial per poder dur a terme intervencions fonamentades en el model d'assessorament educacional constructiu.

Imprescindible també és l'anàlisi del punt de partida, ja que en ocasions podem creure que tenim feina feta al respecte quan la realitat ens mostra que cal una revisió abans de seguir avançant. En aquest sentit considero que més val no còrrer, i no fer passes en fals.

Pel que fa a les principals dificultats que se'n desprenen d'aquest model d'assessorament, puc dir que:

- Col·laborar en la definició d’un problema és una tasca molt exigent des del punt de vista cognitiu i emocional. Per això, s'ha de treballar i dedicar temps a establir un clima de confiança mitjançant el diàleg per l’anàlisi del cas. Cal, a més a més, conferir un ordre temàtic a les accions i una ordenació jeràrquica segons la seva importància o rellevància com a mètode organitzatiu.

- Es poden crear desconfiances i falta d’implicació si les funcions dels diferents agents educatius no es troben ben definides i amb límits clars. En el meu cas no ha estat així ja que la primera fase d'intervenció s'adreçava específicament a crear un context de col·laboració i així evitar aquesta problemàtica. L'enfoc ha estat el de compartir responsabilitats, crear comprensions conjuntes i també crear un clima d’acceptació on el  treball individual s'enriqueixi des de la planificació en equip. 

- Un altre dels problemes que sólen sorgir és la manca d'inciativa o de independència de l'assessorat. Ara bé, fins al moment, cal dir que a partir d'una bona organització i implicació en el projecte, tots els participants s'han mostrat disposats a aportar el seu granet de sorra d'una manera molt activa.

En aquest cas la relació d'assessora (en pràctiques)  i tutores/ mestres/ equip directiu és simètrica, és a dir fuig d'un enfocament correctiu on la psicòloga o psicopedagoga es responsabilitza de preescriure el que s'ha de fer decidint unilateralment la millor solució al respecte. El meu rol és el de col·laboradora, integrada en el equip de treball, ajudant des del meu punt de vista a que els assessorats tinguin eines per a ser cada cop més autònoms. 

Vist - i - plau dels PI de la Gisela i de l'Alícia: Aprovació de la CAD i consentiment de les famílies

En la darrera reunió de la Comissió d'Atenció a la Diversitat,  no només es va donar llum verda per a que el model de PI proposat fos el model o protocol a seguir en el cas que el centre hagués d'elaborar un Pla Individualitzat, sinó que també es va aprovar el PI de les dues alumnes (Gisela i Alícia) que s'havia suggerit per tal de poder ajustar la resposta del centre a les seves necessitats educatives.

La directora del centre ja ha signat el document, donant així el seu vist - i - plau.

Tanmateix, la tutora de cada alumna es va citar amb els pares de cadascuna d'elles per explicar la proposta que se'n feia i demanar la seva autorització i col·laboració en el seu desenvolupament.
Tot i que no vaig poder assistir presencialment a aquestes reunions, a l'endemà vaig poder comentar amb les tutores com havia estat aquesta trobada amb la família.

A continuació us resumeixo els trets més importants:

FAMÍLIA DE LA GISELA -->  Ha signat el PI i s'ha mostrat molt disposada a ajudar en tot el que calgui. Se'ls hi ha explicat quines eren les competències que es prioritzaríen d'aquí a final de curs i comenten que provaran de ajudar a la nena en les tasques escolars. Tot i així se'ls hi ha explicitat que una de les competències que es vol treballar amb més èmfasi és l'autonomia de la nena, de manera que cal superar aquesta dependència que mostra a escola. Se'ls hi proposa que la nena tingui algun reforç a casa (reeducacions, extraescolar). Ho valoren però de moment la situació econòmica no és gaire bona.

FAMÍLIA DE l'ALÍCIA --> Ha signat el PI i comenten que actualment la nena està assistint a les sessions amb la terapeuta del CSMIJ. Fa poc que hi han tornat. Se'ls hi explica que la nena podrà seguir el ritme de la classe però que tindrà un format d'avaluació específic segons els continguts que s'hagin considerat prioritzar. Entenen perfectament la proposta i es mostren molt receptius per ajudar-la en el seu treball a casa.

 A partir d'aquí, i des de fa ja uns dies, el Pla Individualitzat de l'Alícia i el Pla Individualitzat de la Gisela estan en marxa!!